L’accident en qüestió es remunta al gener del 2016. Va tenir lloc a la pista Tubs de Grandvalira. El processat, no es va amagar al judici, no tenia gaire experiència esquiant. Tot just quatre dies l’anterior temporada. Hi va tornar i va realitzar dos descensos per la dita pista. Volia, segons va explicar, “redescobrir les sensacions i els reflexos d’un esquiador” per, posteriorment, incorporar-se a fer classes amb un monitor.
Per als magistrats, la topada en la qual una dona va patir una fractura forma part dels riscos que accepten tots els aficionats a esquiar i no és va produir per una imprudència del processat, al qual només acusava la fiscalia
En el tercer descens, però, tot es va torçar. Com s’explica en els fets provats de la sentència, en un gir va perdre el control dels esquís i va agafar velocitat, just quan un grup de gent amb un entrenador entrava a la pista. Va comprendre que no podria evitar la col·lisió i es va llançar de forma voluntària a terra per intentar atenuar el xoc. Tot i això, va colpejar per darrere una de les dones del grup.
A conseqüència de l’impacte, la víctima va patir una fractura. La seva recuperació va requerir ingrés a l’hospital en dues ocasions i portar durant un temps una cotilla per immobilitzar la zona. Per això, la companyia asseguradora del processat va indemnitzar-la. Ella no va reclamar però la fiscalia sí que va iniciar un procés judicial. Entenia que hi havia hagut una imprudència per part de l’home i l’acusava d’un delicte de lesions, pel qual li reclamava una pena de quatre mesos d’arrest domiciliari.
El Tribunal, però, ha desestimat la petició. De fet, des d’un primer moment de la part de la resolució deixa clar que “els fets declarats provats no són legalment constitutius del delicte” i, de fet, li recrimina al ministeri fiscal que “va cometre al judici oral, al moment del seu informe, un error d’apreciació sobre el croquis explicatiu de l’accident”, ja que “va invertir les trajectòries respectives” de l’acusat i la víctima “afirmant erròniament que el processat esquiava de manera recta i amb una velocitat inadequada al seu nivell d’esquí de debutant”.
Per als magistrats, l’accident no va ser causat per cap imprudència sinó que “forma part dels riscos normals de l’esquí acceptats per tots els usuaris de les pistes”. I ho justifica argumentant diferents motius. En primer lloc, el fet que la pista blava era adequada a l’experiència de l’acusat de qui diferents testimonis van assegurar que “sempre esquiava amb molta precaució, perfectament conscient del seu nivell”. També es considera que la pèrdua del control és “imputable a la manca de tècnica” però no pas “a un excés de velocitat”. També juga a favor les declaracions del monitor del grup on estava la víctima, que va qualificar l’accident de “fortuït”.
Comentaris (2)