Història de tres models... per a l’habitatge

La nova llei de mesures urgents pel mercat del lloguer tira endavant només amb els vots favorables de la majoria davant un PS que únicament ha donat suport a algunes parts del text, ja que reclama “mesures estructurals” i una Terceravia que hi veuen un intervencionisme excessiu

L’habitatge ha tornat a protagonitzar una sessió al Consell General. Una vegada més, i ja van... I, novament, ha quedat evidenciat que, per un costat, els grups que donen suport a Govern (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos) i el mateix executiu tenen un model concret de quina ha de ser la política en aquest àmbit ben diferent del defensat des de la bancada socialdemòcrata. Dues formes força allunyades d’afrontar la problemàtica que, de ben segur, es tornaran a enfrontar en futurs debats, com evidencia el fet que, ja a tràmit, hi ha una altra llei sobre la qüestió: la de creació de l’Institut de l’Habitatge.

La discussió d’aquest dijous s’ha produït, però, entorn un altre projecte legislatiu: el de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu. El text ha tirat endavant amb els vots de la majoria, fet que, entre altres mesures, permetrà que, durant el 2021, es puguin prorrogar de forma automàtica els contractes de lloguer que expirin; que els comuns puguin rebaixar fins al 0% el percentatge de cessió si el projecte constructiu és per fer pisos destinats a ser arrendats; o la supressió de certs requisits d’habitabilitat per permetre la rehabilitació d’edificis que estiguin fora d’ordinació per poder treure els seus pisos al mercat. També hi ha la previsió d’incrementar un 3,5% les pensions més baixes i les de solidaritat.

Prèviament a la votació del text, s’han refusat les reserves d'esmena del PS per impulsar un registre de contractes de lloguer i per eliminar la possibilitat de reduir a 0% el percentatge de cesió si el projecte preveu construcció de pisos de lloguer

Alguns d’aquests punts han estat discutits especialment des del PS. Per exemple, el que es refereix a la reducció del percentatge de cessió i dels requisits d’habitabilitat. El conseller socialdemòcrata Carles Sánchez ha lamentat que, en el segon cas, pot ser una “rebaixa dels estàndards assolits i pot reduir la qualitat de vida”. En el primer, han lamentat que els comuns perdran recursos que, justament, “es poden emprar per fer polítiques d’habitatge”.

En canvi, des de la majoria i el Govern s’ha defensat que permetrà posar, a curt i mitjà termini, més pisos al mercat. De fet, el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, ha recordat que amb la mesura, ja impulsada en la llei de mesures urgents de l’any passat, s’han pogut treure al mercat 174 pisos.

Un altre punt de discòrdia ha estat la proposta per crear un registre dels contractes de lloguer. Aquesta ha estat refusada per la majoria, tot posant en relleu que el projecte de llei de l’Institut de l’Habitatge ja contempla la creació d’un fitxer de dades a través dels comuns. Des del PS, Roger Padreny ha retret que, segons el text, ha de ser l’arrendatari qui presenti la informació i no pas el propietari. “El redactat de la llei demostra que són la veu directa d’una part dels propietaris”, ha etzibat.

El text estableix que durant el 2021 es prorogaran durant un any aquells contractes que expirin i també es rebaixen requisits per poder treure al mercat pisos que es troben fora de normativa

Des del grup de Demòcrates, Carles Enseñat ha volgut posar en relleu la voluntat de canviar aquest article del text. Així, hi haurà una esmena on es deixarà clar que les dades les haurà de gestionar ja únicament el comú aprofitant la informació que, de fet, els llogaters han de facilitar ja quan entren en un habitatge arrendat.

Més enllà d’aquests punts, les postures sobre la llei de mesures han estat ben diferenciades. Des de Govern i els grups que el sustenten s’ha defensat tant la feina feta com el fet que el text aporta “un equilibri” entre totes les parts i s’ha deixat clar que el projecte legislatiu aporta accions per “incrementar el parc immobiliari”.

Des del PS, en canvi, s’ha criticat que el text no aporta solucions reals a la problemàtica. “Calen mesures estructurals, no urgents, però encara no s’han presentat i encara haurem d’esperar més”, ha lamentat. Per la seva banda, des de Terceravia, Joan Carles Camp ha lamentat que es manté un “intervencionisme” sobre el mercat que només fa que “generar-hi més tensió”. Per això, ha acusat la majoria de “no tenir programa” en matèria d’habitatge, més enllà “d’intervenir un cop l’any”.  

La votació final del projecte legislatiu s’ha fet per parts. I és que així s’ha demanat des del PS, ja que tot i no estar d’acord amb el text global, sí que s’ha donat suport a alguns articles i disposicións.

Comentaris (1)

Trending