L’empat contra la poderosa Anglaterra (1-1), vigent campiona d’Europa, no és només un resultat per recordar. És la confirmació que alguna cosa ha canviat en el futbol andorrà. La sub-21, dirigida per Eloy Casals, ha deixat enrere el paper testimonial per convertir-se en un equip competitiu, amb identitat i amb ambició.
“Estàvem molt a prop de guanyar i se’ns escapa al final”, admet Casals, amb un punt de ràbia per un penal evitable en el darrer minut. Però el seleccionador no amaga l’orgull: “Estar tan a prop de guanyar la campiona d’Europa és per felicitar els jugadors i sentir-nos molt contents del que han fet”. L’equip suma 7 punts en 8 partits en aquest Preeuropeu, el millor registre històric, i s’ha fet fort a casa. El Nacional s’ha convertit en un fortí amb victòries contra Kazakhstan i Irlanda, i l’empat contra Anglaterra. Però més enllà dels números, el que destaca és la manera.
COMPETIR SENSE COMPLEXOS
La gran diferència d’aquesta selecció és mental. Andorra ja no surt a resistir, surt a competir. I ho fa amb personalitat. “Aquesta generació no té complexos, té caràcter i personalitat”, explica Casals. “El més important és que tot el que preparem està sortint al camp”. Una declaració que evidencia el grau de maduresa tàctica d’un grup que, tot i la seva joventut, interpreta el joc amb convicció.
Contra Anglaterra, els tricolors no només van resistir: van dominar fases del partit. Un fet impensable fa només uns anys. “Diria que fins i tot vam dominar moments contra Anglaterra. Això és tenir nivell”, remarca el tècnic. El moment dolç no és casual. Respon a una generació amb talent i recorregut. Futbolistes com Gerard Solà, màxim golejador amb tres dianes, o noms com Ian Olivera, Biel Borra, Hugo Ferreira o Ot Remolins ja treuen el cap a l’absoluta.
EL FUTBOL-ESTUDI DONA FRUITS
Per a Casals, però, l’èxit és col·lectiu i estructural: “Són molts factors: clubs, federació... i programes com el futbol-estudi, que ha estat clau en la formació”. Un projecte que ha passat de 20 a més de 130 jugadors i que comença a donar fruits visibles. L’objectiu és clar: que aquesta generació faci el salt. “El que desitgem és que el màxim nombre de jugadors arribi a l’absoluta i que ho faci amb el major impacte possible”, explica per així donar un cop de mà als jugadors convocats per Koldo.
Un altre dels pilars és el rendiment a casa. El Nacional s’ha convertit en un escenari favorable, no tant per les condicions com pel coneixement. “No és cap ‘encerrona’, però el coneixem molt bé i podem entrenar-hi més dies. Aquest pot ser el factor diferencial”, explica Casals. Aquesta adaptació ha permès a l’equip guanyar seguretat i fer un pas endavant competitiu.
El creixement de l’equip també es reflecteix a la graderia. La sub-21 ha reconnectat amb l’afició, que torna a vibrar amb el seu equip. “La gent vol veure que no només defenses, que pots arribar, marcar i fer-los aixecar del seient”, diu el seleccionador. I això és exactament el que està passant. Fins i tot en un partit contra Anglaterra, molts van arribar per veure els rivals... i van acabar rendits als locals.
Amb dos partits encara per disputar al Preeuropeu, contra Moldàvia i Eslovàquia, Andorra manté intacta la il·lusió. Perquè aquesta sub-21 no només està fent història. Està redefinint els límits del futbol andorrà. I, sobretot, està obrint la porta a un futur on competir contra els grans ja no sigui una excepció, sinó una aspiració real.
Comentaris