Sant Adrià no era una pista qualsevol. Era un escenari exigent, amb ambient intens i davant un rival capaç de portar qualsevol partit al límit. I allà, precisament allà, el conjunt tricolor va demostrar per què ha estat el millor equip de la temporada.
Els andorrans van dominar durant bona part del duel, portant la iniciativa en el marcador i sabent resistir quan el partit es va endurir després del descans. Alexis Bartolomé, amb 16 punts, va liderar l’anotació d’un equip que també va comptar amb la participació d’Aaron Ganal, descartat pel primer equip en el duel de la lliga Endesa davant l’UCAM Múrcia. Quan va sonar la botzina final, el marcador confirmava molt més que una victòria: confirmava un ascens.
“ÉS UNA AUTÈNTICA BOGERIA”
L’entrenador Cristian Vegas era un dels homes més feliços de la tarda. Amb la serenitat habitual, però amb l’emoció visible, va reivindicar la dimensió del que ha aconseguit el grup. “A la primera oportunitat ho hem tancat. Hem d’estar molt contents i donar-li molta importància al que estem fent. Portem 22 victòries i només una derrota. És una autèntica bogeria”, assegurava.
Més enllà dels números, el tècnic va voler posar l’accent en la manera com s’ha construït aquest equip. “Són jugadors que et fan sentir un més. Som una família, una pinya, i això es nota especialment en els moments complicats”, explicava. Vegas també va mirar enrere. L’ascens que la temporada passada es va escapar ha estat combustible emocional aquest curs. “Aquella espineta ens ha fet madurar. No hem deixat d’insistir i ara toca gaudir-ho”.
I enmig de la celebració, va aparèixer una samarreta especial que definia perfectament l’esperit del vestidor: “Por la mañana café, por la tarde ron… oooooh Cristian Vegas, haznos campeón”. El tècnic somreia, però preferia no donar-ne massa detalls, treient-se mèrits i optant per un ‘y a la Copa vamos, que mola mogollón’ més humil en les seves declaracions.
LA FELICITAT DE REPRESENTAR EL CLUB
Un dels noms propis del partit va ser Alexis Bartolomé. Els seus 16 punts van ser importants, però les seves paraules encara expliquen millor què significa aquest èxit. “Ja sabíem que veníem a una pista molt complicada. Estàvem tots concentrats i volíem aconseguir el nostre objectiu. Estem molt contents”, resumía després del partit. El jugador també va destacar la progressió col·lectiva de l’equip al llarg de la temporada. “Hem anat evolucionant des del principi de l’any i no hem parat. Som un equip molt unit, som tots molt amics, i això es nota molt a la pista”.
Bartolomé, un dels veterans del vestidor, va valorar especialment la convivència amb els més joves: “Ens alegra moltíssim que hi hagi gent jove que pugi i ens ajudi. Han entrat superbé des del primer dia”. I quan se li pregunta per les emocions del moment, la resposta va ser tan simple com poderosa: “Jo vaig viure l’ascens a l’ACB. Aquest és diferent, però la sensació de felicitat de representar aquest club és la mateixa”.
UNA TEMPORADA HISTÒRICA
També Cinto Gabriel va posar paraules al significat esportiu i institucional de l’ascens. “Molt content. És un premi a una temporada històrica. Fa cinc o sis mesos que no perdem un partit”, destacava. Però la seva reflexió anava més enllà del resultat immediat. “El projecte del Sènior B és molt important tant per Andorra com pel club. És un mirall per als jugadors de la base, un pont cap al primer equip i una base molt sòlida per a la selecció”. I quan li van demanar definir com se sentia en una sola paraula, no va dubtar: “Esplèndid”.
Les xifres són incontestables: 22 victòries, una sola derrota i una ratxa espectacular de 18 triomfs consecutius. Però aquest ascens s’explica millor des d’altres llocs: des de les hores invisibles de feina, des dels vincles humans i des d’un grup que ha sabut competir sense perdre l’alegria. Ara encara queda temporada, amb una Final a Quatre a l’horitzó. Però això ja serà un altre capítol. Aquest, el de Sant Adrià, és el del dia que el ‘funny team’ del MoraBanc Andorra va tocar el cel.
Comentaris