El forfet en qüestió, a 150 euros per barba i útil durant 365 dies l’any (12 euros el forfet diari a Pal-Arinsal i 14 a Grandvalira), penja del reglament sobre esquí de muntanya aprovat dimecres de la setmana passada pel Govern i en relació al qual el ministre d’Economia, Jordi Gallardo, haurà de donar explicacions aquest dijous al Consell General. Gallardo ha afirmat aquest dimecres que l’executiu “s’ha limitat a complir” allò que determina la Llei de l’esport. El PS, per exemple, té dubtes que això sigui així. El ministre ha explicat que algunes estacions ja estaven comercialitzant l’esquí de muntanya com un producte més. I davant la necessitat de regular aquesta pràctica es va demanar la possibilitat “que hi hagués un forfet de país” associat a tot un seguit “d’activitats i avantatges”.
Els practicants d’aquesta disciplina ni entenen ni accepten que es pugui limitar l’esquí a la muntanya. Que es faci pagar per esquiar en els paratges naturals del Principat. Les estacions aguanten l’envestida com poden enmig d’un temporal que va més enllà del forfet dels embolics
El titular d’Economia ha negat que hi hagi cap polèmica. Les estacions d’esquí, Ski Andorra, considera que s’ha obert un fals debat. Però molts esquiadors, molts practicants d’‘skimo’ no és que estiguin indignats. Estan el que ve després o tres pantalles més enllà. Les xarxes bullen. I els dards enverinats contra les estacions van i vénen com a fones mortíferes. Els practicants d’aquesta disciplina ni entenen ni accepten que es pugui limitar l’esquí a la muntanya. Que es faci pagar per esquiar en els paratges naturals del Principat. Les estacions aguanten l’envestida com poden enmig d’un temporal que va més enllà del forfet dels embolics. La pandèmia assetja molt més encara. Però això no treu que a poc a poc es vulguin explicar.
Les diverses fonts consultades matisen moltes de les coses. El forfet va lligat a la utilització d’uns ginys, a una assegurança (que dóna dret a serveis mèdics) en cas d’accident i a l’ús d’uns espais degudament adobats i senyalitzats, especialment a l’hivern. Esquiar a la muntanya fora de terrenys concessionats a alguna de les estacions d’esquí del país no té cap mena de límit ni de cost. “De tot el terreny del país, potser el 10% és en concessió”, recorden les fonts. El forfet pretén, com a pedra filosofal, ser l’eina reguladora de l’activitat. Fer compatibles les diferents modalitats d’esquí que hi pot haver.
De 10 de la nit a 7 del matí queda prohibit fer ‘skimo’ en zones concessionades per evitar ensurts. Encara que algú no s’ho pugui pensar, durant aquestes hores, a les pistes s’hi treballa. I les eines que tot sovint s’usen, els mitjans per assegurar les ‘retracs’, poden ser un perill per als esquiadors. Vaja, no seria la primera vegada que hi hagi algun maldecap. Malauradament, algun de mortal. Que més diuen les estacions per defensar la seva posició. Per exemple, que els adquirents d’un forfet de temporada o els posseïdors d’un forfet extraescolar ja tindran el dret de fer ‘skimo’. I que hi ha tot un seguit de practicants habituals que per la seva condició d’esportistes semiprofessionals també tindran el tiquet gratuïtament.
¿I la policia? “Els agents apareixen a les instal·lacions com poden aparèixer en qualsevol carrer del país fent vigilàncies aleatòries. Però d’avisar-los només se’ls avisa quan sorgeix un conflicte. La policia no actua perquè hi hagi algú que no porti el degut forfet. La policia actua si algun responsable d’una estació reclama el forfet a un suposat client i, pel que sia, sorgeix un problema”
“Es pretén posar ordre.” I que els esquiadors de muntanya o els caminadors amb raquetes, en aquells indrets on també s’hi fa esquí alpí, hi puguin anar amb la tranquil·litat de saber que tenen uns circuits, uns traçats propis. “A molta gent li agrada baixar per una pista ben llisa, ben trepitjada, oblidant que això ha comportat una feina, que té un cost.” ¿Si algú, anant per la muntanya, ha de creuar algun punt concessionat, ha de tenir el forfet? “Això es pot donar al Montmalús, per exemple. I no, no es perseguirà a ningú. Aquesta no és la intenció.” Ep, ara que parlem de perseguir, que hi ha de la policia?
I és aquí quan els consultats admeten que es va parlar de la policia sense precisar res de res. El control en zones concessionades només el poden fer els responsables de l’estació. I es farà el mateix control que es pot fer amb les persones que fan esquí alpí. Al cap de l’any, a tot el país, es poden imposar una desena de multes per infringit la necessitat de portar un forfet. ¿I la policia? “Els agents apareixen a les instal·lacions com poden aparèixer en qualsevol carrer del país fent vigilàncies aleatòries. Però d’avisar-los només se’ls avisa quan sorgeix un conflicte. La policia no actua perquè hi hagi algú que no porti el degut forfet. La policia actua si algun responsable d’una estació reclama el forfet a un suposat client i, pel que sia, sorgeix un problema”.
¿I a l’estiu, què passa? ¿Hi haurà horari? ¿S’haurà de pagar per caminar per terrenys en concessió? Les estacions asseguren que no. Que res de res. Que el que inclou el forfet és la utilització dels ginys que porten a indrets on difícilment es pot arribar a peu o amb algun altre tipus de vehicles. Pel motiu que sigui. En fi. Un embolic. O potser no. “A poc a poc ens entendrem”, asseguren les fonts. Per ara, el debat està encès. Molt. I per molt que la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) hagi assegut a la mateixa taula que els promotors del forfet els ànims no es calmen. Per ara.
Comentaris (9)