El partit estava marcat en vermell al calendari. Després de cinc derrotes seguides i d’una bona imatge contra el Reial Madrid, la Bombonera havia de ser el punt d’inflexió. I durant molts minuts ho va semblar. Els tricolors van competir amb energia, encert i determinació fins a situar-se 18 punts amunt al tercer quart (69-51). Però el relat ja és conegut. Un nou forat negre, un parcial de 3-20 i la incapacitat de gestionar els moments crítics van tornar a posar el rival dins del partit. El desenllaç, amb el triple final de Francis Alonso després de l’errada de Kuric, va ser tan cruel com revelador. L’afició va reaccionar amb incredulitat i cansament, abandonant el pavelló molt decepcionada.
Amb aquest escenari de fons, la roda de premsa de Joan Plaza va servir per posar ordre al discurs i assenyalar els problemes estructurals de l’equip. El tècnic va admetre que en el joc interior i en els tirs de dos el Breogán “els va esborrar”, i va tornar a posar el focus en dos mals crònics: el rebot defensiu i les pèrdues. Les 17 pilotes regalades van donar fins a set possessions extra al rival, un luxe impossible d’assumir en un partit tan ajustat.
Plaza va insistir, sobretot, en la repetició d’un patró que s’està convertint en condemna. “Sempre hi ha tres, quatre o cinc minuts en què prenem males decisions, ens afecta defensivament i encaixem un parcial que permet al rival tornar al partit i creure que ens pot guanyar”, va explicar. Uns minuts que apareixen quan l’equip domina i que acaben esborrant tot el treball previ.
PLAZA: “EM SOBREN FORCES, AIXÒ ESTÀ FORA DE TOT DUBTE”
Preguntat pel seu estat d’ànim i per si es veu amb forces per capgirar la situació, la resposta va ser contundent: “Em sobren forces. Per començar, tornar a començar o començar on sigui. Això està fora de tot dubte”. Tot i que havia dit que no seria excusa, el tècnic va contextualitzar també les dificultats físiques de la plantilla -amb Castañeda i Pons de baixa-, amb jugadors tocats o forçant per competir com Rafa Luz, però sense voler amagar que el problema principal és la manca de consistència.
Un dels moments més significatius de la compareixença va arribar amb la pregunta sobre Aaron Best i Justin McKoy. Dos jugadors assenyalats com a possibles sortides i que, paradoxalment, van ser els millors del partit. Plaza no només els va defensar, sinó que en va reivindicar el compromís: va remarcar el seu comportament professional des del primer dia, la seva implicació en els entrenaments i la seva aportació constant quan l’equip els ha necessitat. “Mentre siguin aquí, seguiran treballant i ajudant”, va deixar clar, tot subratllant que moltes possessions passen per ells per pura necessitat.
Tot i aquesta defensa pública del tècnic, el debat és inevitable. Costa d’entendre per què Best, capaç d’oferir actuacions tan completes com la d’aquest dissabte, no aconsegueix sostenir aquest nivell amb regularitat, una irregularitat que acaba pesant en el rendiment global de l’equip. I el focus no se situa només en els jugadors. En els últims instants del partit també es poden detectar decisions difícils d’explicar com el fet que, a falta de 38 segons, el MoraBanc acaba tenint la possessió després de treure des de camp defensiu, renunciant a garantir-se pràcticament l’última pilota. Detalls que, en un final ajustat, marquen la diferència.
UN MERCAT COMPLICAT
Però el problema del MoraBanc no s’acaba a la pista, ja que el mercat tampoc està oferint sortides clares. El club s’ha mogut, ha parlat amb jugadors com Daryl Macon, a qui el Maroussi grec ha tancat la porta tot i ell veure amb bons ulls recalar al Principat, o Kassius Robertson, que fins i tot va arribar a parlar amb Plaza -amb qui comparteix agència de representació- però que s’ha decantat per una oferta, la del Gran Canària, que li garanteix jugar a Europa. En definitiva, el club ha intentat reforçar la plantilla, però s’ha trobat amb portes tancades, operacions frustrades i decisions que, a última hora, han anat en una altra direcció. Hi ha interès, hi ha contactes, però no hi ha una solució immediata ni senzilla.
El missatge des del club és de realisme cru. No hi ha fórmules màgiques ni un fitxatge salvador garantit. El mercat és complex, les opcions són limitades i molts jugadors prioritzen altres escenaris abans que Andorra. Mentrestant, la lesió de Castañeda ha estat un cop duríssim, afegint encara més dificultat a una situació ja prou delicada. Tot això dibuixa un context en què la sensació de bloqueig no és només esportiva, sinó també estructural.
Amb tot, el diagnòstic és clar i gairebé unànime dins del club: l’única manera de sortir d’aquest túnel és guanyar. Guanyar per trencar la ratxa, per alleugerir la pressió i per donar temps a què arribin solucions. Sense victòries, qualsevol debat -sobre la plantilla, el mercat o el futur immediat- es fa encara més pesat. El MoraBanc Andorra camina ara mateix per una línia molt fina, amb el marge d’error pràcticament esgotat i la necessitat urgent de demostrar que aquest forat negre no és definitiu.
Comentaris