Folklore portuguès arrelat a Andorra

El grup folklòric Casa de Portugal inicia la celebració de les noces d’argent plantant un til·ler al Parc Central i reclamant a les institucions que els facilitin un espai per convertir-lo en seu social

Arrelats. És el terme triat pel Grup de Folklore Casa de Portugal per simbolitzar la seva integració al Principat. 25 anys després. L’entitat presidida per Tomás Pires i amb José Luis Carvalho com a ‘alma mater’ ha engegat públicament els actes de les seves noces d’argent plantant un til·ler al bell mig del Parc Central. Metafòricament, les dues primeres palades de la terra que cobrirà les arrels de l’arbre les han donat la ministra de Cultura, Sílvia Riva, i la cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol. Un bon nombre de portuguesos han acompanyat les autoritats i els representants del grup folklòric.

Va ser l’1 de maig del 1996 que formalment es va posar en marxa el grup folklòric. Volien continuar al Principat una de les principals facetes que els continua lligant als seus orígens: la tradició, la cultura, la dansa, la música. Un quart de segle després, i amb un centenar de persones directament vinculades a l’entitat, el grup dirigit per Carvalho continua remant. Ara enmig d’una pandèmia que afecta tota la ciutadania i que fa que molts residents lusos deixin Andorra per tornar al seu país. Un país “d’emigrants” com ha recordat Marsol mentre evocava els seus records en la visita que va fer fa uns anys a Viana do Castelo en motiu de la Festa de l’Harmonia.

“Són anys de molt treball i molta dedicació”, recordava Carvalho just abans de la simbòlica plantada de l’arbre el Dia internacional dels boscos, com ha remarcat la cònsol major de la capital. El director artístic del grup folklòric ha recordat el proverbi que diu que l’ésser humà, per assolir la plenitud terrenal, ha de complir tres reptes: construir una família, plantar un arbre i escriure un llibre. José Luis Carvalho ha explicat que el primer repte es va donar aquell 1 de maig de fa 25 anys. El segon es complia avui amb la plantada del til·ler i el tercer veurà la llum el 29 d’abril amb la presentació del llibre que glossa el quart de segle de l’entitat.

 

Carvalho ha destacat que “la força de les seves arrels”, les del til·ler, ha de permetre al grup i a la societat en general “mirar cap al futur”. El màxim referent de l’entitat ha ressaltat que el Grup de Folklore Casa de Portugal “viu el present amb intensitat i dinamisme” i que el “llegat cultural” que deixa a través del seguiment de les tradicions folklòriques “és una marca de referència de la integració”. José Luis Carvalho ha aprofitat l’acte i la bona sintonia que aparentment viu amb el comú d’Andorra la Vella l’entitat per remarcar “un altre repte que ens agradaria assumir a curt termini”: poder disposar d’un local social propi on continuar desenvolupant la “força viva i dinàmica” que ostenta l’entitat.

La demanda l’ha fet a les institucions, que han assentit, han pres nota sense, però, avançar esdeveniments. Això sí, tant Marsol com Riva han destacat la integració portuguesa al Principat i han reconegut que el terme arrelats que han fet servir com a reclam en la placa commemorativa estava molt ben trobat. Per a la ministra, són “molts anys de presència i d’enriquir la multiculturalitat” del país. La cònsol ha destacat “l’orgull i sentiment de pertinença” dels portuguesos perquè “és important saber d’on venim”.

Marsol, que ha ressaltat el simbolisme de l’arbre, de les arrels, de la vida que representa i també de l’adaptació per allà on arrelen, ha agraït el treball de la comunitat portuguesa en general en la construcció del Principat, i ha assegurat que malgrat les dificultats dels moments actuals i “tot i els entrebancs”, “continuarem tirant endavant (el país) entre tots”. I entre tots, perquè tots els presents que ho han volgut han pogut agafar la pala i llançar una mica de terra damunt la base d’un til·ler ja crescudet, han contribuït a acabar de colgar les arrels de l’arbre que simbolitza el lligam del grup folklòric amb el país que els ha anat acollint durant aquest darrer quart de segle.

Comentaris (7)

Trending