De fet, romanen empresonats des del mes de maig. I l’estada a la Comella no els ha servit pas de gran cosa. Ells mateixos ho han dit. “Tampoc no hi ha un tractament eficaç a la presó, canvien cada setmana de psicòleg, de psiquiatra”, ha dit en el torn d’última paraula el principal acusat, el jove de 26 anys, d’uns fets que s’han jutjat aquest matí davant el Tribunal de Corts. Que l’atenció psiquiàtrica al centre penitenciari no és l’escaient ho ha corroborat durant la vista el cap del servei de Salut Mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Carlos Mur, que ha prestat declaració en el judici com a pèrit.
Un dels joves, el més jove de fet, fuma droga des dels 13 anys, va ser víctima de maltractaments per part del seu pare, que el va acabar abandonant i va estar uns mesos ingressat en un centre català de tractament de trastorns on, paradoxalment, hi va conèixer altres adolescents que el van acabar introduint en el món de les pastilles a l’engròs. A la mescla de droga, fàrmacs i qualsevol cosa. I encara era menor.
Davant del tribunal i d’un bon grapat de familiars seus, que han seguit el judici des de els seients del públic, els ha demanat perdó per haver-los enganyat. “He arribat a robar a la meva pròpia família” per poder-se drogar. Els deia que anava cap aquí, cap allà… i baixava a Barcelona per reunir-se amb els amics que el van portar encara per més mal camí. Tant ell com l’altre processat, de 26 anys i un currículum delictiu més engruixit encara que també ha demanat excuses a la seva mare, feia uns dies que buscaven brega. Que fumaven.
La vista oral, amb el testimoni dels dos joves i les descripcions o apreciacions tant dels advocats defensors com dels metges tractants o aquells que els han avaluat pericialment, ha estat la radiografia de les misèries d’una addició juvenil que acaba creant delinqüents. I això sense restar ni un bri de temor, de mal cos, a l’home que, de sobte, va sentir-se amenaçat. I encara bo que en fa dos com els agressors i en el forcejament per evitar que se li enduguessin la motxilla on hi portava el sopar en una carmanyola va fer caure el principal acusat i després els dos nois van fugir cames ajudeu-me.
LES PETICIONS
Abans de continuar en la descripció i de les misèries, dos apunts amb transcendència jurídica i les peticions formulades per les parts. Els elements clau que hauran de resoldre els magistrats són, d’una banda, fins a quin punt les addiccions dels dos joves van condicionar el seu comportament de tal manera que aquell dia haurien actuat sota la influència de les drogues, les pastilles i l’alcohol que havien consumit i, de l’altra, si per atemorir la víctima van usar una navalla o no. El ganivet els policies no el van trobar. Alguns testimonis han assegurat que el van veure i un en concret l’ha mig descrit. I la víctima va sentir la frisança de l’arma.
Qui suposadament hauria esgrimit el ganivet ha assegurat que era un pal d’un gelat i el seu company d’aventures en seu policial va assegurar que hi havia navalla i posteriorment ha sostingut la tesi del pal
Qui l’hauria esgrimit ha assegurat que era un pal d’un gelat i el seu company d’aventures en seu policial va assegurar que hi havia navalla i posteriorment ha sostingut la tesi del pal. En fi. Les defenses ho tenen relativament bé, almenys, per sostenir que no ha quedat acreditada la presència de l’arma, fet que rebutja frontalment la fiscalia. El ministeri públic demana cinc anys per al principal autor del fet -tres dels quals ferms- i tres anys -un dels quals ferm- per al segon implicat, a qui considera coautor dels fets.
Les defenses, esgrimint que els joves van actuar sota la influència de les drogues, demanen que se’ls alliberi de qualsevol responsabilitat penal i que, en tot cas, se’ls imposi una pena condicional que els obligui a sotmetre’s a un tractament de deshabituació de les drogues. Això en el cas del processat més jove. En el cas del més ‘veterà’ ni tan sols això. I en el cas que es considerés que hi va haver tal intent de robatori, cap de les dues defenses no vol que la pena ferma superi els sis mesos i mig que ja han complert els dos joves. En tots dos casos els respectius defensors han demanat la llibertat condicional immediata abans no es dicti la sentència.
LA HISTÒRIA
Els dos joves i les seves respectives defenses han acceptat la contravenció penal de consum d’estupefaents en grup i el major dels dos també haver furtat diverses peces de roba en una botiga el dia abans del suposat intent de robatori. I és que el noi, que també ha tingut un parell d’incidents a la presó, acumula un bon expedient. Ja condemnat anteriorment per un delicte contra el patrimoni, una setmana abans que fos detingut pels fets del carrer Riberaygua ja va muntar un petit altercat a la Seu de la Justícia després de sortir condemnat per la via ràpida arran d’un accident que va protagonitzar anant sota els efectes de les drogues.
Les defenses neguen l’existència de la navalla -que no es va trobar- i consideren que se’ls ha d’eximir de responsabilitat penal perquè van actuar sota la influència d’una barreja explosiva: droga, alcohol i fàrmacs
Segons els psicòlegs, un jove tan impulsiu que no pensa abans d’actuar. I que feia quatre dies qua dormia a casa d’un amic i aquest el va acabar convidant a marxar-ne el dia dels fets pels quals ara està empresonat. “No estava en els meus cabals i se’m van creuar els cables”, ha explicat en català malgrat que pretenia declarar en castellà i el magistrat president li ha deixat anar tal ‘rapapolvo’ que se li han passat les ganes de canviar de llengua. Els dos acusats són andorrans, nascuts al país i escolaritzats al sistema andorrà.
Els dos nois, tot i la seva joventut, han explicat un bon reguitzell de situacions lligades a les drogues. “Estava totalment drogat”, deia un. “Sóc un addicte”, reconeixia l’altre. Total que, suposadament, sense lloc on anar a dormir va sortir al carrer i es va llançar contra la primera persona que va trobar per, presumptament, exigir-li el mòbil per poder “trucar a la meva mare o al meu germà”. Però el seu company de misèries portava al damunt un telèfon que ni va pensar a usar. En fi.
Que el pobre home -que ha arribat a trencar a plorar durant la seva declaració- que esperava perquè el recollissin per anar a treballar en un centre comercial de l’avinguda Carlemany, convençut que l’amenaçaven amb una navalla, i amb un testimoni que ha assegurat haver-la vist i haver sentit frases de l’estil “punxa’l, punxa’l”, va acabar agafant el jove no tan jove i el va fer caure damunt d’una jardinera. “Era conscient que estaven drogats i vaig pensar en els meus fills, sinó els hauria pogut rebentar”, ha afirmat la víctima.
La víctima, que en fa dos com els processats, ha assegurat que “era conscient que estaven drogats i vaig pensar en els meus fills, sinó els hauria pogut rebentar”
I això ha servit a les defenses per mantenir que tant intimidat no es deuria sentir. Els nois van tocar pirandó del lloc dels fets abans que arribés la policia. L’endemà acudirien al mateix centre comercial on treballava l’home. Segons uns, per tornar a anar a buscar brega amb la víctima ja que sentien que els havia “apallissat”. Segons d’altres per acudir a adquirir un carregador de mòbil i trobar-se de casualitat l’home a qui havien pretesament intentat robar. En fi, que l’home va recórrer a un tros de fusta i els altres dos van tornar a fugir cames ajudeu-me.
Però aquest cop la policia els va acabar atrapant i des de llavors dormen a la Comella. I ho fan en un estat depriment, molt trasbalsat. Reclamen ajut per poder reconduir-se. L’un, el més gran, vol ser “barber o músic”. I l’altre aposta per fer una formació professional orientada a la informàtica. Les misèries de dos joves addictes des de ben petits que un bon dia no van tenir cap més bona ocurrència que intentar robar a un pobre que esperava per anar a la feina. Amb navalla o sense.
Comentaris (5)