La fira, del Copríncep; la missa, de mossèn Ramon

La jornada ha començat de bon matí -i en un ambient fred que el conseller de Turisme Àlex Kinchella intentava ajudar a combatre fent castanyes al caliu-. Serrano Pentinat ha estat molt més que puntual i ja trepitjava el poble molt abans de l’hora convinguda per inaugurar la fira. I això li ha permès, visitar les dependències comunals i participar en l’esmorzar de germanor -i de forquilla- dels ramaders de la parròquia. No seria, però, el darrer moment en què tindria ocasió de menjar alguna cosa.

I és que, després de l’acte d’inauguració oficial de la fira -fotografies de rigor i oficials incloses davant les oficines de la corporació- el bisbe d’Urgell, amb Alcobé de guia, ha recorregut les diferents parades de l’esdeveniment. Una fira del bestiar reconeguda a correcuita en un mercat de paradetes amb venda de tota mena de productes, des de menjar a roba o cosmètics. Presumptament, artesans. I a la part on, inicialment, s’havien d’ubicar els animals, tota una sèrie d’activitats, com ara inflables, per als més petits. S’ha intentat salvar el certamen, però, certament, sense la part principal, no era el mateix i això s’ha notat en una afluència més reduïda que l’habitual.

La fira s’ha reconvertit en una mena de mercat amb paradetes de producte presumptament artesanal, però queda clar que l’absència dels animals ha acabat afectant l’afluència

El Copríncep ha parlat amb gairebé tots els paradistes -una cinquantena-. Alguns d’ells li han ofert tastar el menjar que oferien. Una de les coses que sí que ha agafat ha estat una paperina de castanyes de mans del conseller Kinchella. Les ha compartit amb la resta de la comitiva. No anaven pas malament tenint en compte que el sol encara no arribava a l’espai i feia una fresca important.

Malgrat que el temps pressionava i calia arribar a missa, Serrano Pentinat també ha pogut seguir l’actuació de l’Esbart de les Valls del Nord a l’antic càmping Pla. Tot just un ball, que un bisbe no pot fer tard a l’ofici religiós. No ho ha fet i ha pogut veure com la seva visita aixeca expectació. Sant Serni s’ha quedat petita, sense lloc on seure i amb molta gent que ha seguit la celebració dreta.

Durant la missa, també ha volgut intervenir el cònsol major. Alcobé ha aprofitat per cantar les bondats de la parròquia, la primera en ordre protocol·lari, ha recordat. Així, ha posat en relleu l’interessant romànic que es pot visitar o els gravats rupestres del roc de les Bruixes. També ha glossat l’evolució econòmica, des de les fargues al turisme. “Un de cada dos visitants al país fan activitats aquí”, ha afirmat. Al mateix temps ha apuntat que “tenim un poble cohesionat que ens van deixar els nostres avantpassats”.

Tot com a pròleg a la sorpresa que havia preparat per mossèn Ramon. El rector canillenc fa aquest diumenge 86 anys i Alcobé ha volgut que tots els feligresos el felicitessin. El mateix s’ha encarregat d’agafar l’orgue i tocar la tradicional cançó que tota l’església ha corejat. I, després, els regals: una fotografia del mossèn fent missa que han anat signant els assistents i un quadre del pintor Francesc Galobardes.

Un cop acabada la missa, a Serrano Pentinat l’esperava la Canillo’s Band Tocant per acompanyar-lo cap a Cal Federico. Tota la comitiva ha arribat a l’antiga casa pairal, ara convertida en botiga de productes de proximitat, que havia d’inaugurar el Copríncep. Abans, però, s’ha volgut deixar clar que la pancarta de benvinguda també era per a ell i no només per Macron. Fotografia d’autoritats sota l’arc, per a enuig d’algun conductor al qual no li ha agradat gaire l’espera i que s’ha guanyat la reprimenda dels agents de circulació per tocar el clàxon.

Fotografia feta -i pancarta amortitzada tot i que, s’ha de dir, no era pas el primer cop que, com a cap d’Estat, el religiós trepitjava la parròquia (sense anar més lluny, per Meritxell o per l’acte de condecoració del seu antecessor, Joan Enric Vives, amb la Creu dels Set Braços)-. Després, el Copríncep i Alcobé han inaugurat Cal Federico. Posteriorment, la visita ha continuat amb un dinar i algun altre guia pel poble. La idea original era que també es pogués tallar -ni que sigui metafòricament- la cinta de la passarel·la per a vianants sobre el Valira d’Orient. No ha estat possible; l’obra no està encara finalitzada, ni que sigui per pocs dies. Tocarà esperar... i caldrà veure si llavors Serrano Pentinat estarà disponible.