De fet, més que represa ha semblat l’inici des de zero. Perquè el fiscal general, Alfons Alberca, ha tornat a demanar a Miquel per la seva situació personal. Que si treballava. I l’ex-CEO de BPA ha insistit que no. Alberca ha demanat per un permís que va sol·licitar aquest estiu Miquel per poder sortir del Principat i ha explicat que va intentar buscar alguna sortida professional però que justament aquestes gestions que va fer li van evidenciar com de complicat, impossible, és tot plegat.
Joan Pau Miquel ha recordat que té tot el patrimoni embargat. Que és titular d’un immoble i té els mateixos vehicles que tenia el 2015, tots embargats. I que són membres de la seva família els que li deixen automòbils quan els necessita. També ha explicat que és titular de diverses participacions en societats de gestió patrimonial, tant al Principat com a l’estranger. Però que amb prou feina poden operar. I com que no tenen pràcticament activitat, fa temps que no les ha valorat i, per tant, no pot saber quin és el muntant del patrimoni de què disposa. Disposar és una metàfora, perquè arran de les causes que té obertes ho té tot bloquejat.
Miquel ha tornat a remarcar que tant ell com el banc tenien “l’absolut convenciment que aquest senyor -en relació amb Pallardó- gestionava diner lícit”, i per això hi va fer algun intercanvi d’efectiu
Després del preàmbul ha començat l’interrogatori. I ara sí que és un interrogatori picat. De pregunta i resposta. El fiscal està tornant a insistir amb les compensacions d’efectiu entre clients de BPA. I sobretot incideix en els intercanvis que hauria fet el propi Miquel amb l’empresari valencià Rafel Pallardó, que és la clau de volta de tota la causa encara que, contradictòriament, ell no està encausat. En aquest cas, exerceix de testimoni.
Miquel ha tornat a remarcar que tant ell com el banc tenien “l’absolut convenciment que aquest senyor -en relació amb Pallardó- gestionava diner lícit”, i per això hi va fer algun intercanvi d’efectiu. L’ex-CEO de BPA ha insistit en el fet que totes les operacions que va fer l’empresari resident a Barcelona sempre es van documentar i comptabilitzar, evidenciant d’aquesta manera que no hi va haver cap voluntat d’amagar res. Ben al contrari, sempre hi hauria hagut transparència total.
El màxim responsable executiu de BPA mentre va operar amb normalitat ha recordat una vegada més que mai no van tenir cap advertència, cap avís i menys encara cap sanció de cap organisme regulador, de prevenció o dels auditoris externs en relació amb els intercanvis de diner en efectiu. “I mai és absolutament mai”, ha deixat clar Miquel enmig d’alguns moments de certa tensió amb el fiscal, molt més incisiu que durant l’etapa anterior de la vista oral.
Comentaris (3)