L’extrema dreta qualla entre els electors francesos a Andorra

Entre Éric Zemmour i Marine Le Pen sumen 346 vots dels 945 dipositats aquest diumenge a l'ambaixada francesa a Andorra la Vella

Comentaris

L'extrema dreta ha aconseguit un 36% dels vots dels residents francesos a Andorra i Marine Le Pen ha passat a la segona volta de les presidencials. La crida de la majoria de polítics a fer un cordó sanitari per frenar la candidata de Rassemblement National a la segona volta de les presidencials, ¿serà suficient? Està clar que les opcions ultradretanes van captant cada cop més seguidors a Europa, i França no és una excepció. Tampoc ho és que l'extrema dreta sigui una cosa nova.

Els electors perceben que els polítics convencionals s’han adaptat als interessos financers, de la mateixa forma que l’alternança entre l’esquerra i la dreta no ofereix una alternativa real en termes econòmics. El fet que l'ultradreta arribi per tercer cop a la segona volta d'unes presidencials, guanyi uns comicis europeus o dirigeixi ciutats com Perpinyà no és fruit d'una cosa nova. Quan Jean-Marie Le Pen -pare de Marine Le Pen- ocupa el 1972 la presidència del Front Nacional ja recull el testimoni d'una llarg tradició ultradretana marcada per l'Action Française de Charles Maurras, l'antisemitisme de l'afer Dreyfus o la França de Vichy, col·laboracionista amb Hitler.

A la dècada dels anys seixanta, Ordre Nouveau ja era contrari a la immigració

El Front National actual Rassemblent National veu en les fonts del l'Ordre Nouveau (1969) que ja era contrari a l'immigració, o de l'Union de Défensa dels Commerçants et Artisans, fundada el 1954 pel polític Pierre Poujade i que tenia entre els seus militants un jove Jean-Marie Le Pen que fundaria posteriorment el Front Nacional, representava la unió dels sectors antirepublicans, catòlics conservadors i racistes de la societat francesa. La seva arribada va servir per complementar el moviment Ordre Nouveau que va trobar el moviment polític per unificar l'extrema dreta i entrar en el sistema electoral. Ordre Nouveau era l'acció i els actes al carrer mentre que el Front National, més moderat, apostava per la defensa de l'ordre públic, els valors morals, el racisme i el catolicisme. L'any 1986, el Front Nacional va entrar a l'Assemblea Nacional i el 2002, Jean-Marie Le Pen es classificaria per a la segona volta contra Jacques Chirac.

Marine Le Pen va accedir el gener del 2011 a la presidència del Front Nacional

El gener del 2011, Marine Le Pen accedeix a la presidència del Front Nacional i li dona un aire nou, beneficiant-se també del fet que Nicolas Sarkozy agafés punts del programa electoral de la formació ultradretana. A diferència del seu pare, està a favordels drets de les dones, no fa campanya contra els homosexuals, recolza l’avortament i
situa la seguretat interna com un eix principal de les seves polítiques.

Ha aconseguit estar a la segona volta per diversos motius. El primer, perquè ha voltat per pobles i ciutats de França per recollir el descontentament de la gent però també per la seva habilitat per presentar les seves idees com si fossin inofensives al règim democràtic; respectables políticament o políticament correctes. Aquesta habilitat semàntica l'ha portat a identificar racisme i patriotisme, xenofòbia amb conservació de la identitat nacional, i autoritarisme amb sentit d'autoritat. També s'ha beneficiat de la descomposició dels dos grans partits tradicionals francesos: Les Républicains i els socialistes.

L'aparició d'Éric Zemmour amb un discurs més extremista l'ha beneficiat, així com la fatiga de l'electorat d'escoltar discursos de polítics sorgits de l'Escola Nacional d'Administració (ENA) i amb un lleguatge críptic, lluny del discurs directe de Marine Le Pen. Va visitar Andorra l'any 2011 i va ser rebuda per l'aleshores cònsol major de la capital, Rosa Ferrer.

Zemmour va demanar la prohibicio de posar noms que no fossin francesos

A la segona volta comptarà amb el suport d'Éric Zemmour, segon classificat en les votacions dels residents francesos a Andorra. És el meu nou dels polítics que s'han presentat a les eleccions i ho ha fet amb el partit Reconquête. Se’l coneixia com a periodista i tertulià televisiu però l’any passat va fer una tournée per França per presentar el seu llibre sobre el declivi del país i la presència massiva dels musulmans. Va demanar la prohibició de posar noms que no fossin francesos; va minimitzar el paper de Philippe Pétain, cap del govern col·laboracionista francès, en les deportacions de jueus durant la Segona Guerra mundial; es va entrevistar amb Donald Trump i acumula sancions, la darrera per utilitzar sense permís imatges de pel·lícules en un espot de propaganda electoral. El seu missatge populista està quallant entre part de l’electorat però no n'ha tingut prou per passar a la segona volta.

El líder de Reconquête va pujar com l'espuma i després es va desfer

Després de conèixer els resultats, va demanar el vot per Marine Le Pen el proper 24 d'abril. "Tinc moltes discrepàncies amb ella però no m'equivoco amb l'oponent, hi ha un home davant que ha portat més de dos milions d'estrangers, que no ha dit ni una paraula sobre seguretat, immigració i que ho farà pitjor. Demano als meus votants votar Marine Le Pen!", va pronunciar des de la sala gran de la Maison de la Mutualité, a París, davant de centenars de seguidors. Aquest extremista va pujar com l'espuma i després es va desfer. El passat setembre del 2021, va irrompre amb el 17% de la intenció de vot, abans de caure inexorablement. Evidentment, ha aconseguit imposar els temes de la seva campanya, fins i tot a la dreta clàssica. 

La guerra a Ucraïna també és una de les causants de perdre la força inicial que tenia a França, a diferència dels francesos que viuen a Rússia. Zemmour va afirmar el mes de desembre que estava segur que Putin no atacaria Ucraïna. Posteriorment, va condemnar l'atac però s'ha oposat a les sancions imposades a Moscou i al subministrament d'armes al president ucraïnès Volodímir Zelenski. També se'l culpa per unes declaracions del 2018, quan va dir que "somiava amb tenir un Putin francès". Ben aviat hii haurà eleccions legislatives que serviran per constatar si es manté aquest creixement de l'ultradreta, entre els residents a Andorra i a França.
 

Comentaris (5)

Trending