L’home, de 60 anys, fa temps que va donar el seu a la gossera via la societat Bomosa, que col·labora amb l’administració en la gestió de l’equipament situat a tocar la frontera hispanoandorrana. Assegurava que no se’n podia fer càrrec. Conseqüentment, va haver de firmar tota la documentació necessària que es requereix en aquest tipus de situacions. Ara, temps després, a aquest ex funcionari de Duanes se li ha posat al cap que volia recuperar el ca. Però ara és impossible. I els responsables de Bomosa li ho van fer entendre.
El condemnat per la via ràpida però sense entrar a la presó va entregar voluntàriament el ca al seu dia, renunciant legalment a ell, i va acabar sent donat en adopció més tard a d'altres persones
L’animal en qüestió ja fa temps que va ser entregat en adopció i, per tant, és ja formalment propietat d’unes altres persones sobre les quals no hi ha cap queixa. Realment han acollit el gos com toca i, per tant, l’animal està desvinculat de l’un per ser totalment dels altres. Però a l’home se li va posar entre cella i cella que volia el cas. Per les bones o per les males. I va començar a perseguir, a pressionar, els responsables de Bomosa. A amenaçar-los.
Dijous els assessors jurídics de la societat van interposar una denúncia. I la denúncia es va quedar sobre la taula de la direcció policial. El ‘descuit’ va durar poques hores. L’endemà mateix els denunciants van fer una ampliació de la denúncia i van annexar a la mateixa un seguit d’àudios, de gravacions, que deixaven clar el tipus d’amenaces proferides. I és que la immensa majoria dels atacs es van fer per telèfon. Per WhatsApp en aquest cas.
“Et ‘destriparé’”, “et fotré dos trets”, “et mataré”… eren algunes de les advertències que l’home feia a la responsable de Bomosa que va promoure la denúncia -les amenaces, en aquest cas d’un calibre inferior, també s’haurien fet a alguna altra persona vinculada amb la gestió de la gossera-. Davant la gravetat de les amenaces, llavors es va donar a corre-cuita l’ordre per detenir l’amenaçador. Se’l va anar a buscar el mateix divendres al seu domicili. I gairebé el primer que es va fer va ser dur-lo a l’hospital per sotmetre’l a unes proves psiquiàtriques que determinessin si l’arrestat estava en els seus cabals.
Hi havia seriosos dubtes. Però des del punt de vista mèdic es va donar el vistiplau perquè es procedís de la manera habitual en qualsevol detenció. D’aquí que l’home va fer nit a les cel·les del despatx central de policia i dissabte va passar a disposició judicial, essent condemnat de manera condicional a no repetir els actes amenaçadors que havia protagonitzat. A la mínima que hi torni, se’n va directe a la presó.
Comentaris (3)