En fi, ja tornarem a la intervenció de la Celina, que ha tingut alguns caps que assentien les seves afirmacions però cap altre valent que contradigués la modificació urbanística anunciada per Alcobé. El cònsol s’ha significat, més enllà de l’explicació pura i dura, com el garant de la defensa de la parròquia ‘de sempre’. L’economista de Prats no va convocar la reunió de poble fins aquest dissabte. Per això ha agraït que l’auditori del Palau de Gel presentés una ‘mitja entrada’. Alcobé ha anat fent. Anar comentant la presentació que tenia preparada.
Però, sobretot, explicacions estrictes al marge, la seva exposició s’ha marcat que l’estripada que ha fet contra els especuladors, contraposant els de fora amb els de casa de tota la vida que conserven el patrimoni i, ara, quan menys es deixa construir, és quan més val el seu patrimoni, els ha dit per calmar-los de qualsevol ira. Els ha dit això, i el ha ofert un refrigeri com a paga, quedi clar. Alcobé, Jordi, ha estat contundent amb els que no respecten el ‘seu’ Canillo. Ja sigui construint el que no toca, ja sia fent cas omís a les instruccions comunals. I “això és molt greu i tot no s’hi val”.
“Senyor advocat, senyor client, si ens escolteu que sapigueu que el cònsol de Canillo denunciarà més que mai totes les infraccions urbanístiques públicament i on faci falta. I si això és un motiu de pressió això encara em dona més valentia per anar fins al fons de la legalitat vigent”
El cònsol canillenc ha fet una mena de parèntesi vers el minut 10 de la reunió de poble i durant uns quants minuts ha fet una dedicatòria a un advocat i el seu client amb la qual s’ha quedat a gust. Tant com la Celina cantant-li a ell les quaranta. A ell vol dir al Jordi. Perquè la Celina ha parlat al Jordi. Que això de cònsol és circumstancial, com aquell que diu. Ja se sap que Canillo és molt Canillo. I no hi ha ni tan sols oposició que pugui fer trontollar la balança. En fi, que tornem a l’estripada de n’Alcobé. “Un advocat, que si ens veu per ‘streaming’ el saludo, o el seu client, demanen la recusació del cònsol de Canillo, demanen l’abstenció del cònsol de Canillo en un procés d’infracció urbanística.”
“Ho demana perquè segons aquest client i aquest advocat, el cònsol de Canillo ha fet unes declaracions que demostren una enemistat contra aquest client, que en cap cas conec personalment, i que constitueixen la desqualificació pública prèvia de qualsevol resolució administrativa. Per tant demana la recusació, l’abstenció i apartament immediat del cònsol de Canillo d’aquest procés”, ha anat explicant Alcobé amb l’escrit del jurista en qüestió projectat a la pantalla. Tot venia perquè “fa sis mesos, en aquesta sala, jo vaig denunciar infraccions urbanístiques”.
I aquí ha començat l’estripada de veritat: “Senyor advocat, senyor client, si ens escolteu que sapigueu que el cònsol de Canillo denunciarà més que mai totes les infraccions urbanístiques públicament i on faci falta. I si això és un motiu de pressió això encara em dona més valentia per anar fins al fons de la legalitat vigent. I ser implacable amb aquestes coses. Si això és pressió, us heu equivocat. I això encara m’anima a ser més contundent. És una falta de respecte al cònsol, al comú i als propietaris de Canillo que durant segles han preservat aquestes valls. Si aquestes bordes valen avui 1, 2 o 3 milions d’euros que especuladors venen a pagar és perquè propietaris de Canillo han mantingut prats, han dallats prats, han fet les parets, han fet les bordes i això dona un valor intrínsec a les valls de Canillo. I aquesta és la meva força davant d’aquestes acusacions.”
I enmig d’una notable ovació, Jordi Alcobé encara ha tingut temps per ironitzar amb el fet que “ja em citaran a declarar a la Batllia, suposo”. Si la ironia del cònsol ha estat aquesta, la de la ciutadana Celina ha estat dir-li al Jordi que això de les modificacions urbanístiques a Canillo “té més capítols que ‘Ventdelplà’”. La jove canillenca ha vingut a dir que la prenen per ruc, que se sent babau, i que cada cop que hi ha canvis urbanístics, “com que no sóc enginyera ni arquitecta ni res de tot això”, només li queda haver de gastar-se diners per entendre de què va tot plegat.
Celina ha recordat al Jordi que mentre el cònsol exigeix cobertes d’una determinada manera per a les construccions canillenques, el comú fa telefèrics per damunt de les valls de la parròquia. “Perdo el temps venint aquí”, ha dit la jove lamentant que considera que els canvis urbanístics el que fan és “fotre’s de la gent”. La noia canillenca n’ha deixat anar alguna més -com que per exemple caldrà recuperar de nou la figura de l’hereu, perquè si no, en poder construir només una borda en les parcel·les d’Incles, els germans s’hauran de matar per veure qui la pot fer- i s’ha quedat ben a gust mentre d’altres assistents a la reunió de poble movien ostensiblement el cap donant-li la raó. Però quan el ‘jefe’ Alcobé, després d’agrair-li la sinceritat, ha demanat que més veus es pronunciessin com la Celina, s’ha fet el silenci.
I ha hagut de ser el propi cònsol el que ha posat sobre la taula un altre rumor que fa temps que se sent per la parròquia. “Una conversa de bar”, com ha dit Alcobé. I tal conversa és que “com que ‘vosaltres -per nosaltres- ja aneu servits’, ara ja es pot frenar tot”. I ha deixat clar que això no és així. I que el comú pren decisions mirant per l’interès comú. Dels canillencs i de les canillencs. Guerra als infractors i ‘mort’ per als especuladors. Que visqui el cònsol i la parròquia ‘de sempre’. Canillo ‘for ever’.
Comentaris (8)