“Quan vaig anar a les primeres reunions estava embarassada del meu fill gran, i quan vam tenir el dret de vot, ja havia tingut un segon fill”, recorda Angelina Mas, minuts després de rebre un homenatge que arriba després de molts anys. Explica que quan van començar aquest camí, l’objectiu no era aconseguir el dret a vot, sinó que el que volien era “la igualtat en tots els aspectes, per no haver de demanar permís al marit per tot”. Per aconseguir això, però els van dir que el primer pas era dret al sufragi femení i així aquí va començar la feina.
El grup de dones es reunia constantment a Ca la Quima, per organitzar-ho tot. Durant molt de temps van estar anant picant porta per porta i recollint signatures de les dones majors de 25 anys per presentar-les al Consell General. Una tasca que no va ser senzilla, i van haver d’esperar un parell d’anys: “Ens deien que havíem d’aprendre. Qualsevol diria que els que eren consellers en aquells moments havien fet una gran carrera o havien fet algun curset”, detalla Mas.
No va ser fins al 14 d’abril del 1970 que els delegats dels coprínceps van signar el decret complint aquesta demanda tan esperada per una part de la població. Les primeres dones a exercir el seu dret ho van fer el 14 de desembre del 1971 a Andorra la Vella, durant les eleccions generals i comunals. A més, aquesta fita obria la porta a la futura elegibilitat de les dones per a càrrecs públics, que arribaria un parell d’anys més tard (1973). La primera a jurar càrrec va ser Carme Travesset, pel Quart d’Escaldes-Engordany, el 28 de desembre del 1973, ha recordat el síndic general Carles Ensenyat durant el seu discurs.
Però tot i aquesta gran fita i els progressos enormes que s’han aconseguit des d'ençà “no hem arribat al final del camí”, ha recordat el cap de Govern, Xavier Espot: “Encara veiem com hi ha un sostre de vidre i com en molts àmbits, s’ha progressat, però en altres no s’ha progressat cap a la igualtat efectiva i plena. Només cal veure els consells d’administració de les principals empreses, o la bretxa salarial”. Per això ha assegurat que s’ha de continuar treballant de valent per assolir la plena igualtat, ser més valents que mai -tenint en consideració els temps difícils que ens envolten- i conscienciar a la joventut, perquè “són els que han de continuar la feina, i actes com el d’avui van en aquesta direcció”.
Així mateix, Espot, ha fet èmfasi en el fet que les nou dones que han estat homenatjades aquest matí al vestíbul del Consell General, són només una part de totes les 378 que van contribuir de forma igual o fins i tot més en el procés, i que per això des del Govern, i en concret des del ministeri de Cultura, iniciaran una recerca història per determinar “quines són aquestes dones, identificar si n’hi ha més i poder donar’ls-hi el reconeixement que es mereixen”.
Comentaris (2)