‘Carrer del bosc’ és el títol d’una de les dues novetats que en pocs dies arribaran a les llibreries. En aquest cas, està molt vinculada al coronavirus. En concret, es tracta del dietari amb el qual Gálvez recorda els 80 dies del confinament. “Vaig començar a fer notes i a acumular-les, sense saber si anirien enlloc o no. Les vaig enviar a uns amics i em vaig adonar que anava agafant forma d’un llibre”, recorda l’autor que, admet, “no m’ho vaig proposar des del dia 1; no sóc pas tant visionari”.
La feina, però, la va anar fent dia rere dia. “I quan ja dúiem uns 30 o 40, vaig veure que es podia convertir en un llibre”, remarca. En concret, en un “diari ficcionalitzat” que, revela “es basa molt en la meva experiència personal i en el meu entorn” però amb el qual “també faig conya, exagero i invento algunes coses”.
El títol, -‘Carrer del bosc’- fa referència al lloc on viu l’escriptor, a Juberri. “Era el nom que tenia el primer manuscrit i havia de ser provisional”, explica Gálvez. La intenció, assegura, era “agafar-ne un de millor” però “a l’editor li va semblar suggerent i, donant tombs, tampoc vam trobar-ne cap de millor”.
La idea no ha estat pas fer un repàs exhaustiu d’aquells gairebé tres mesos. Al contrari, s’intenta que sigui “una lectura lleugera”. Així, s’ha organitzat en “diversos apartats per cada dia”. També incorpora dibuixos i fotografies.
D’aquells tres mesos tancats a casa, Gálvez extreu diverses conclusions. “He aprés que hi ha coses que no valorem del dia a dia i que, quan no les tenim, són molt valuoses”, remarca. Entre aquestes, posa en relleu aspectes com “a qui no pots veure, a qui no pots visitar o què no pots fer”.
Un viatge als orígens d’Andorra
També cap al passat, tot i que en aquests no pas un any sinó prop d’un mil·leni ens trasllada l’altra novetat que llançarà Anem Editors. ‘Carlemany i Andorra’, escrit per Oliver Vergés indaga, novament en la història del Principat, amb l’objectiu de posar llum sobre la Carta Pobla. El document que, suposadament, provava que l’emperador francès havia estat d’alguna forma el fundador del país.
Que la Carta era falsa fa temps que els historiadors ho tenien clar. L’objectiu de Vergés no és pas, doncs, canviar aquesta idea. Al contrari, el primer que fa en l’obra és “carregar-me de dalt a baix tots els elements del document” per tancar definitivament qualsevol escletxa de debat.
L’autèntica missió del treball és una altra. “Saber qui, com i el perquè”, resumeix. És a dir, entendre qui hi ha darrere de la Carta Pobla, quan es va elaborar i amb quina finalitat. Al llarg de les 200 pàgines del llibre s’acaba concretant una hipòtesi: “la van elaborar els mateixos andorrans al segle XII per intentar limitar el poder que estava començant a guanyar el Bisbat d’Urgell”.
Malgrat que el treball té la voluntat de descobrir la realitat darrere un dels mites fundacionals d’Andorra, Vergés deixa clar que aquest, o d’altres, no s’han de perdre. “Sempre està bé descobrir el que hi ha d’històric i el que hi ha de ficció, però no hem de perdre el valor de les llegendes i les tradicions que passen de generació en generació”, avisa.