Eren prou opacs els sobres de les eleccions comunals?

Responsables polítics que van presidir meses electorals i interventors en representació de formacions polítics van arribar a poder visualitzar logos de partits de butlletes ‘ensobrades’La situació en cap cas es va denunciar formalment i ara ja no hi ha res a fer, però el fet és especialment greu en el cas del vot per dipòsit judicial, on es relaciona papereta amb votant

Si aquells que en van ser testimonis ho haguessin denunciat formalment en el seu moment, hauria pogut ser un -petit o gran- escàndol el 15 de desembre. Però llavors, els qui van ser testimoni del fet que alguns sobres de les eleccions comunals no eren prou opacs i permetien veure detalls de la papereta que contenien al seu interior, especialment el logotip de la formació política, van declinar fer soroll. De ben segur no hi havia cap voluntarietat, sols es tractava d’una deficiència tècnica i segur que només va afectar una part, petita probablement, dels sobres emprats. El blanc era massa translúcid.

El que és clar és que alguna remesa dels sobres usats en les eleccions del desembre passat no eren del gramatge i l’opacitat necessària per garantir que no es pogués veure allò que hi havia en el seu interior. Per tant, no es complia amb els requisits legals que deixen clar que les votacions han de ser secretes. I és que la situació, segons que han confirmat a l’Altaveu alguns responsables polítics que en aquell moment van presidir meses o van participar en el buidatge del vot judicial o alguns dels interventors representants de formacions polítiques, es va donar, o es va poder comprovar almenys en sobres procedents del vot judicial. I, en aquest cas, el nom de l’elector es lliga directament amb el sobre que s’introdueix a l’urna.

Fonts participants del procés electoral han assegurat que almenys en dos o tres col·legis electorals, alguns dels sobres emprats en el dipòsit judicial, si es parava compte, permetien veure detalls de les butlletes que hi havia al seu interior. I com que la tinta dels logos impresos en les paperetes era molt més potent que l’opacitat de l’ensobrat, era fàcil reconèixer de quin partit era el vot emès.

En el cas del vot judicial, i amb participació dels batlles en el procés d’introducció dels sobres a l’urna just abans de l’obertura dels col·legis electorals, ‘es canta’ el nom de l’elector i s’obre el sobre ‘gran’ que inclou el sobre que incorpora, si escau, la papereta. Com que dit sobre s’alça abans d’introduir-lo a l’urna, algun que altre interventor o responsable polític d’allò més espavilat va poder lligar nom ‘cantat’ i logo que traslluïa pel sobre no prou opac. Hores d’ara pot ser una simple una anècdota. En el moment que alguns van notar la deficiència, si s’hagués aturat el procés, potser hauria obligat a repetir la jornada electoral. 

Ara, tot plegat ja no té cap validesa, els sobres, les paperetes, tot el material que ha format part de la cita electoral i que efectivament ha estat utilitzat es guarden durant els quinze dies posteriors a la data electoral per si hi ha alguna impugnació a realitzar. Superada aquella data, tota la paperassa que legalment no cal guardar -i els sobres i les paperetes ordinàries no cal preservar-les més- es destrueixen. Per tant, no es podrà comprovar res. Menys encara tindrà cap efecte legal. Però potser sí caldrà assegurar-se en properes conteses electorals que el material que s’encarregui, que s’adquireixi, té prou qualitat com per garantir tot allò que la normativa estableix.

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.