Pontnou ha deixat clar des del primer moment que moltes de les idees que tenim sobre la bellesa no són naturals ni innocents, sinó convencions socials que hem anat heretant generació rere generació. “Que les ratlles horitzontals engreixen o que el negre aprima no està escrit enlloc. Són històries que les dones ens hem anat creient i repetint durant anys, però que no tenen cap evidència”, ha afirmat.
La periodista ha incidit especialment en el paper del llenguatge i en la manera com les dones interioritzen la crítica sobre el propi cos. En aquest sentit, ha lamentat que moltes de les agressions més dures no provenen de l’exterior, sinó d’elles mateixes. “Les violències més bèsties ens les hem dit nosaltres mateixes davant del mirall”, ha reiterat, tot recordant que és habitual començar el dia identificant defectes físics “abans que les virtuts”.
Segons Pontnou, el més preocupant és que aquesta actitud acaba condicionant també els infants. “Quan són petits, les seves mares són simplement les seves mares; no són primes, grasses, altes o baixes. Però, en el moment que verbalitzem que no ens agrada la panxa o que una peça de roba ens fa més grasses, aprenen que hi ha parts del cos que no són acceptables”, ha assenyalat.
La ponent també ha denunciat la manca de diversitat corporal en la indústria de la moda. Per exemplificar-ho, ha mostrat diverses imatges d’una mateixa botiga, en les quals apareixien quatre perfils diferents: unes noies joves, unes senyores grans, un grup de nens amb cadira de rodes, i uns homes vestits divertits. La roba de la botiga, era la mateixa en totes les imatges, però indirectament les persones que les observaven estaven prejutjant i preferien entrar a comprar en la primera de les botigues. Per què? Doncs perquè és la imatge que sempre s’ha venut. En aquest sentit, ha qüestionat la manca de representació de cossos diversos a les grans marques, especialment quan es busquen talles més grans. “les empreses tenen prou recursos per mostrar diferents tipus de cossos, però no ho fan perquè no els interessa. Està demostrat que el món de la moda continua apostant pels cossos joves i prims”.
DE LES PRINCESES A LES INFLUENCERS
Tot i això, Pontnou ha recordat que la pressió estètica comença fins i tot abans del naixement, amb els populars ‘gender reveal’ (festes de revelació del sexe del nadó). “Semblava que ja havíem trencat amb els tòpics del blau per als nens i el rosa per a les nenes, però ara això es converteix en una celebració i, amb un acte com aquest, ja comencen les expectatives. Abans de néixer ja estem condicionant què farà aquella criatura, què li agradarà i com haurà de ser”, ha exposat.
La ponent també ha analitzat els referents culturals amb què creixen els infants als dibuixos o a les pel·lícules. “Les dones grans acostumen a ser sempre representades com a bruixes o personatges desagradables, o els infants grassos apareixen sovint en el paper de personatges còmics o maldestres”. Això sense oblidar les princeses Disney, que, “sempre tenen cintures molt primes, nassos petits, han perdut el pare, la mare o tots dos i acaben esperant que un príncep les rescati”.
Per a Pontnou, tots aquests són els referents amb què diverses generacions han crescut i que, d’una manera o altra, han contribuït a definir allò que es considera correcte o acceptable. I, quan aquesta etapa s’acaba, “passem de les princeses a les influencers”, que continuen perpetuant uns cànons físics molt concrets i es converteixen en els nous models de referència per als adolescents. La periodista també ha alertat del fenomen de les ‘tradwives’, joves que publiquen vídeos a les xarxes socials reivindicant un model de dona submisa i dedicada exclusivament a la llar.
Tot plegat configura un conjunt d’impactes constants que acaben arribant a infants, adolescents i adults i que condicionen la manera com les persones es miren a si mateixes. Una pressió silenciosa que, segons Pontnou, alimenta aquesta “presó estètica” i que explica, en bona part, per què continuem observant el nostre reflex amb més exigència que estima.
Comentaris (1)