Les figures estan repartides des de l’ermita de la Santa Creu fins a la rotonda del final del carrer Prat del Riu. És ja la setzena edició, però com reconeixia el conseller de Turisme, Alex Kinchella, aquest dijous, “és ja una tradició, el pessebre és part del poble. Què seria Canillo sense el pessebre?”. El passeig entre figures sempre és agradable. Fins i tot, algú que va despistat, es pot pensar que algun dels personatges és de veritat, però com sempre, els més petits, són els que més ho gaudeixen. “Hola senyor!”, li deien a algun dels pastors, mentre altres corrien entusiastes a veure els Reis d’Orient.
També despertaven molt interès els diferents animals recreats: gallines, xais, cavalls, porcs o ànecs... I els mestres es feien un fart d’explicar tradicions i oficis que la majoria d’alumnes potser ni sabien que existien. I és clar, una de les frases més repetides: “no ho toqueu això!”. Però és clar, qui és que no li fa gràcia acariciar un cavall o asseure’s a petar la xerrada amb les padrines o participar d’un torneig de botifarra amb els padrins?
Com és habitual, el pessebre també presenta novetat: un parell d’home carregant un balot o fardo de tabac. Tal com ha recordat Alcobé, una activitat ben arrelada al país. Si en tenen ocasió, no deixin passar la visita, que els petits de casa (i fins i tot alguns del grans) els ho agrairan.
Una senyora en una cort de porcs.
Els dos homes amb el balot de tabac, la figura nova d'enguany.
Infants passejant pel pessebre.
Infants visitant el pessebre.
Infants visitant el pessebre.
Infants visitant el pessebre.
El cònsol i alguns infants en el moment de tallar la cinta.
El naixement del pessebre gegant.
Els pastors amb l'àngel de l'anunciació.
Comentaris (1)