“A Andorra, amb l’Església van topar França i Espanya”

Nemesi Marqués, representant personal del Copríncep Episcopal durant gairebé deu anys, ha presentat el seu llibre ‘La Constitució del Principat d’Andorra: la resposta als reptes de les institucions preconstitucionals en el segle XX (1930-1993)’

En el seu darrer llibre ‘La Constitució del Principat d’Andorra: la resposta als reptes de les institucions preconstitucionals en el segle XX (1930-1993)’, Nemesi Marqués no només fa un recorregut per la història del Principat i la seva evolució durant seixanta anys. Fa una anàlisi de les diferents etapes, dels problemes i les solucions que anaven sorgint fins a arribar a ser un estat sobirà en tota la seva plenitud. Tot això, ho fa al voltant de les figures més importants de l’església durant aquells anys i com la seva influència va ajudar per a arribar al punt clau que va ser el 1993.

El doctor Joan Josep López, encarregat de fer la presentació i l’anàlisi del llibre durant l’esdeveniment, ha assegurat en les seves conclusions, sempre remarcant que es tracta d’una opinió pròpia que “sense l’existència del Coprincipat Episcopal, Andorra no seria un Estat de dret independent”. De fet, per popsar èmfasi a la seva afirmació ha fet referència a la reconeguda frase de Don Quixot, “con la Iglesia hemos topado”, i ha assenyalat que “en Andorra, amb l’església toparen França i Espanya”.

Aquest llibre, segons ha remarcat López, està força detallat i entra a fons en tots els temes dels quals parla i en fa referència. De fet, ha assegurat que pot arribar a ser una mena de manual, servint per als juristes i politòlegs que vulguin estudiar aquest procés, clau en la història andorrana. Tal com Marqués ha puntualitzat, es tracta de l’anàlisi “d’un ventall de qüestions que van sorgint a partir de l’any 1930 fins a la creació de la constitució”. Es tracta de la creació de la consciència crítica cap a les institucions, del desig d’una reforma que adeqüés les institucions a la realitat i als canvis del país, “es parla de problemes que evidenciaren un dèficit institucional”.

“Martí va defendre Andorra com a Estat i va ser un dels pioners i impulsors de la Constitució”

Marqués, per poder posar noms, veus i una trajectòria ferma a la història que conta, s’ha basat en tres grans figures presents a l’Andorra d’aquests anys i que van anar traçant el camí fins a arribar al que es va aconseguir el 1993. La primera d’elles és el bisbe Justí Guitart, la segona el bisbe Ramón Iglesias i la tercera el bisbe Joan Martí. És amb aquest darrer en qui Marqués focalitza més de la meitat del seu llibre, que inclou una carta de resposta quan va llegir el seu llibre. Martí, assegura l’escriptor, “va defendre Andorra com a Estat i va ser un dels pioners i impulsors de la constitució”. De fet, el final del llibre compta amb un epíleg que és un elogi a la seva persona.

També són tres les potes principals que Marqués assenyala per portar a Andorra cap a la reforma de les seves institucions, ancorades en un temps al qual ja no pertanyien. L’escriptor assegura que eren en excés complexes, que existia un ferm desconjuntament i que hi havia una polarització de les posicions. En aquest darrer punt, és on Marqués dibuixa les diferències entre les opinions de França, el bisbat d’Urgell i el Consell General andorrà.

Tot i que Marqués fa gala d’un gran coneixement de la història del país, de la seva evolució el segle anterior i del gran esforç en plasmar els fets, assegura que abordar l’estudi del règim preconstitucional li fa prendre un paper de “no ser posseïdor de la veritat absoluta”, i deixa algunes parts a la interpretació del lector. Però, Marqués ha assegurat que sempre es guarda un as baix la mànega, afirmant que “no he dit tot el que sé”.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending