Paris EA, fill de Shangai EA, tot un referent en el sector, i de Bleuenn Milin Avel, que tampoc no es queda curta, fa estada a Alàs, a l’explotació que dirigeix Garcia, ànima de la quadra Leila Arabians. A Còrdova, amb en Paris EA, hi anava amb bones perspectives. Ja havia aconseguit alguns reconeixements en campionats sectorials. Però al final es va alçar amb el premi gros. És el darrer èxit de Dani Garcia, que elogia les condicions en general de la raça àrab i les condicions morfològiques en particular de la perla de la seva quadra.
Fa cinc anys que s’ha instal·lat a Alàs perquè “el terreny és més adient per la cria de la raça àrab”. La medalla d’or de Paris EA, en certa manera, li dona la raó a Garcia, que segueix fent classes d’equitació al Principat i que, evidentment, hi continua del tot vinculat. De fet, a Còrdova, al Campionat d’Espanya, s’hi va presentar com a explotació, com a quadra d’Andorra. I és que de fet el gros de la seva feina fins ara l’havia fet a Ordino tot i que les possibilitats que li ofereix en l’actualitat l’explotació d’Alàs són millors. ‘Leila Arabians’ es diu la seva explotació.
Dani Garcia explica que “sempre he estat vinculat als animals”. De ben petit, “sinó estava en una casa pairal, estava a una altra”. A Ordino, a Segudet… sempre al tomb de la parròquia. Sempre al tomb de les cases que tenien bestiar. A partir dels 13 anys va iniciar-se en el món de l’equitació i tres anys després ja ‘tractava’ els equins amb una perspectiva professional, laboral. Ha fet diverses formacions relacionades amb els cavalls, i va estudiar a l’escola agrícola de Pamiers. Els animals i especialment els equins són la seva passió. “I no és gens fàcil viure de la teva passió”, remarca Garcia.
El 1997 va decidir obrir el seu primer negoci relacionat amb els equips i la hípica al Serrat. El va mantenir durant catorze anys i el va compatibilitzar posteriorment amb un centre hípic a Arans “treballant sobretot els salts i l’esport de la hípica”. Que si la doma, que si el horseball… Al Serrat s’iniciaria “la meva debilitat per la raça àrab”. I fins ara. El festeig encara dura, i en pot viure. “Continuo vivint del que m’agrada, que avui dia és una ‘virtut’ molt valorada. No tothom pot viure de la seva passió”, remarca.
¿I per què aquesta devoció per la raça àrab? “És el cavall o la raça més polivalent que existeix. Algú dirà que és un cavall molt nerviós. Però jo no hi estic d’acord. Jo no el catalogo com a nerviós sinó ‘molt’ de tot. Molt intel·ligent, molt sensible…” Quan Dani Garcia parla de cavalls, més encara si són de raça àrab, perd el nord. Benentès. Traspua per tot arreu la seva devoció pels equins. “És la raça que ha guanyat guerres. Napoleó no anava a la guerra sinó era muntat amb un cavall àrab!”, diu seriós però alhora sorneguer.
I encara hi afegeix: “Ho vulguem o no, és la base de totes les races. S’utilitza per refinar les races actuals.” Garcia treballa de valent amb els cavalls. Ho ha fet durant dues dècades a Ordino i ara es trenca les banyes per fer-ho igual de bé o fins i tot millor a Alàs, on per anar polint joies com en Paris EA assegura tenir millors prestacions. De moment, la medalla d’or al Campionat d’Espanya de poltres àrabs li comença a donar la raó. I el criador ordinenc no vol pas aturar-se.
Comentaris (1)