El xicot pateix trastorns del comportament -o quelcom que se li podria assimilar- i té antecedents ja des de menors. Petits aldarulls i algun que altre furt. Res de gran calibre però sí prou emprenyador. Com ‘emprenyats’ estan a la gossera. No hi entenen res més enllà que el noi pretengui fer teràpia cuidant dels animals. De fet, havia acudit sovint durant una temporada a les instal·lacions del riu Runer per contribuir a treure a passejar els animals que hi ha tancats o donar-los menjar. Però és que fins a tres ocasions el noi s’ha presentat a la canera nacional, a tocar amb la frontera espanyola, amb altres finalitats. O amb les mateixes -mantenir el contacte amb els gossos- però sense ajustar-se a les normes. I s’ho ha fet venir bé per obrir la gàbia i s’ha endut el gos -o la gossa- del qual s’havia encapritxat.
El detingut, amb antecedents ja de menor per incidents i petits furts, s’encapritxa dels animals després que durant una temporada hagués contribuït a passejar-los o donar-los menjar
La darrera detenció va ser dimarts a darrera hora del dia. L’encarregat de la gossera va contactar amb la policia per denunciar que s’havia trobat a faltar un gos de la raça Bixon Maltès. Els agents, amb la mosca també rere l’orella, no van trigar pas gaire en topar amb la persona que havia sostret l’animal. De fet, van tardar el just i necessari per localitzar el màxim i únic sospitós, el jove que un mes abans havia protagonitzat uns fets idèntics. Amb un altre gos com a malaurat coprotagonista.
En efecte, sobre 2/4 de 12 de la nit de dimarts, els agents van localitzar el jove de qui sospitaven i amb ell hi havia, com no, el Bixon Maltès denunciat com a desaparegut pels responsables de la gossera. Abans, l’objecte dels seus desitjos havia estat en dues ocasions una gossa malinois. La mateixa gossa. Suposadament per contribuir a superar els seus problemes, per sentir-se útil i donar sortida a una de les seves passions, els gossos, el noi va començar a anar a la gossera a passejar els animals que hi ha ingressats. Però ha acabat sent pitjor el remei que la malaltia. Per començar, en dues ocasions se’n va endur la gossa. No qualsevol gossa.
L’animal, la malinois Fúria, tot un bonic exemplar també té la seva història. I és que en va ser retirada la custòdia del seu propietari, un altre home -més gran que el flagell dels responsables de la gossera- amb antecedents i ‘conegut’ de la policia, que va acabar per maltractar alguns dels cans que tenia. Per evitar ensurts, se li van retirar i es van ‘ingressar’ a la gossera. No és el cas de l’ara detingut que maltracti els animals, els gossos. Se n’encapritxa i els roba.
El darrer episodi abans del d’aquest dimarts es va donar el 19 d’abril. Tan pinxo poc després de les 5 del matí d’aquell dia, el noi passava per les immediacions del punt de control policial fronterer amb la malinois -una varietat de pastor belga- objecte del seu desig. Se n’havia fet tan amic que no podia separar-se’n. Evidentment, baixava de la gossera, a tocar de la duana, i com ja havia fet deu dies abans -ja havia estat detingut el 10 d’abril arran d’una denúncia interposada el dia abans-, havia obert la gàbia i se n’havia endut el gos. La gossa, vaja. A la gossera no se’n saben avenir. I ja n’estan, sincerament, una mica farts. Maleït flagell que els ha tocat, deuen pensar.
Comentaris