El drama (cinematogràfic) del Coll de la Botella comença a fer camí

S’estrena a Puigcerdà el curtmetratge ‘Llana Negra’, el segon treball dirigit i guionat per Elisabet Terri, que satisfeta amb el treball espera que li obre portes a nous projectes i, fins i tot, per encarar un llarg

Els llocs l’inspiren. Primer tria la localització i després dóna vida a la història. Igual com ara té clar que el seu proper projecte transcorrerà en una platja, el seu segon curtmetratge, el que comença ara a caminar en festivals de la matèria, havia de passar, sí o sí, al Coll de la Botella. A la tassa escultòrica. O just en aquell arbre on tantes vegades ha anat. Bruna i Noa -Íngrid Rubio i Elisabet Terri- ‘viuen’ un drama, el seu drama, allí. Dues germanes de caràcters i maneres de fer dispars que l’atzar i la vida duen a retrobar-se després d’anys i panys sense fer-ho.

És el punt de partida de ‘Llana Negra’, el darrer treball cinematogràfic -un curt de gairebé vint minuts- de l’actriu, però també guionista o directora resident a Arinsal -d’aquí en part la seva proximitat al Coll de la Botella- Elisabet Terri. Aquest diumenge, a Puigcerdà, s’ha estrenat el muntatge, que ja té confirmada presència en una desena més de festivals. Ara comença el circuit. El Cerdanya Festival és ‘puntuable’, per dir-ho així, per als Goya. Terri espera que les deu presències festivaleres ara ja concertades es multipliquin per unes quantes més les properes setmanes. El seu primer curtmetratge com a directora, ‘Vesania’, va ser present en una trentena de certàmens. Amb el drama del Coll de la Botella no espera menys.

llana negra
Elisabet Terri i Íngrid Rubio donen vida a les germanes Bruna i Noa.

Terri està molt satisfeta del seu treball ja abans que comenci a córrer per les sales, pels festivals. “Queda malament que ho digui jo, però ja m’ha donat el que m’havia de donar”, s’excusa la cineasta, sòcia amb la seva parella d’Imminent Produccions. Terri aprofundeix en la seva anàlisi del curt: “Estic contenta, molt contenta. He aconseguit el que buscava. És un projecte molt bonic, elegant.”  En aquest segon treball ha trobat la serenor de què no va disposar a ‘Vesania’, el seu primer curt. Justament, per ser el primer. Hi ha hagut menys vertigen i menys por. Els nervis i la fam, els mateixos que el projecte de debut.

La cineasta resident afirma que “queda malament que ho digui jo, però ja m’ha donat el que m’havia de donar” i manté “Estic contenta, molt contenta. He aconseguit el que buscava. És un projecte molt bonic, elegant. Ara m’encantaria que obrís portes”

Assolit l’objectiu des del punt de vista creatiu. Quant al muntatge. Captada la història i ben reproduïda a nivell fotogràfic, per exemple (aquí Elisabet Terri destaca l’entorn del Coll de la Botella, per exemple), de ‘Llana Negra’, ara, “m’encantaria que obrís portes”. Sap que és aviat encara per poder-se posar al capdavant d’un llargmetratge. Però si la història de la Bruna i la Noa -amb la coneguda i televisiva Íngrid Rubio, bona amiga de la resident andorrana, de reclam- té bona requesta, la cineasta d’Imminent no té inconvenient. El finançament és el principal maldecap per afrontar reptes majors. Si el treball precedent surt bé, el posterior ho té (una mica) més fàcil. I en aquest camí espera trobar-se Terri amb ‘Llana Negra’.

El curtmetratge s’havia de gravar poc després de l’esclat de la pandèmia i es va haver de posposar. Però com que havia rebut subvencions públiques, calia que veiés la llum, que es rodés almenys, durant l’any natural 2020. Així que el mes d’octubre, i gràcies entre altres a la col·laboració del comú de la Massana que l’actriu i directora destaca, el Coll de la Botella va ser escenari cinematogràfic durant tres dies. Com que la major part del rodatge era a l’exterior, tot va ser més senzill en relació amb la Covid.

“La sort és que com que tothom va donar negatiu…” L’equip, una dotzena de persones, es va fer una PCR abans d’iniciar la gravació, i cada dia posterior hi va haver test d’antigen per confirmar la negativitat. “No hi va haver cap altre maldecap” que haver-se de fer les proves. De fet, i més enllà d’alguns projectes molt petits i dels mesos de confinament estricte, el sector cinematogràfic, amb un ritme més o menys normal i fent aturades si apareixen contagis, explica Terri, continua treballant. Potser una mica menys. Però com els restaurants, que també obren menys hores, ve a dir l’actriu.

Per cert? Millor actriu, millor directora? Potser guionista? “És com allò de mar o muntanya, que t’atrauen els dos. Doncs jo sóc de platja però visc a la muntanya." I afegeix: “La meva vocació interna és la interpretació, però la direcció em crida moltíssim. El guió, no tant.” D’aquí que expliqui l’actriu que es veu dirigint un projecte que hagi escrit algú altre. En canvi, ni es planteja escriure per a un tercer. Ara, el següent projecte, un curtmetratge si no passa res, el dirigirà. I firmarà el guió a mitges. Encara és tot molt embrionari. Però en principi no preveu interpretar. Serà una història molt diferent a ‘Llana Negra’.

llana negra3
Una caravana i els paratges de Pal com a principals elements escenogràfics al costat de les dues actrius.

De fet, ‘Llana Negra’ és molt diferent, també, a ‘Vesania’. La trama en què es basa la història de les dues germanes que s’han d’acabar trobant per un fet que les torna a unir després de molts anys i de moltes diferències “és molt senzilla”. “És un drama molt senzill”, insisteix. Sense els girs inesperats que potser sí que es donaven en el seu primer curt, el treball que ara s’endinsa en els circuits “visualment és molt atractiu”.

I en gran part la culpa la té l’escenari natural del Coll de la Botella. I aquell arbre. I aquelles vistes. “M’agrada moltíssim aquest lloc. Hi vaig sovint. Els llocs em criden molt. Penso amb el lloc i em ve la idea. Vaig començar a donar voltes i voltes durant molt temps, durant moltes setmanes.” I va parir la història de Bruna i Noa. ‘Llana Negra’, el drama del Coll de la Botella que comença a rodar. Que comença a fer camí. ¿Fins al Goya?

Etiquetes

Comentaris

Trending