Espot i Marquina són amics de fa molt temps. Ja van estudiar junts. I va ser el cap de Govern que va convèncer l’ara secretari d’Estat perquè deixés -temporalment- el seu càrrec a Andorra Telecom, lligat estrictament a la seva formació acadèmica i la seva vocació professional, per fer el salt a l’arena política des d’una secretaria d’Estat amb un prisma també força tècnic. Per a molts col·laboradors governamentals i persones de sectors diversos que han tractat els darrers temps amb Torres i Marquina, o fins i tot amb Espot per qüestions que tenen a veure amb el ministeri d’Ordenament, és el secretari d’Estat qui realment és el ministre a l’ombra.
Diverses fonts han assegurat, per exemple, que durant la gestió de la crisi sanitària en la seva fase més severa, quan calia adoptar decisions sobre frenar o reprendre obres o projectes constructius, per posar un exemple, tot sovint les directrius donades pel ministre i pel secretari d’Estat eren contradictòries. I normalment, la solució final era la que havia exposat Marquina, en contacte directe amb Espot. De fet, i a partir d’alguns projectes fallits, a Jordi Torres se li va mig indicar que els projectes d’una certa envergadura (que no gaire envergadura) que el seu ministeri volgués tirar endavant havien de tenir l’aval de tothom. Marquina, asseguren les fonts, seria el ‘controller’ del ministre.
La sintonia entre els dos màxims responsables d’Ordenament Territorial no és la millor possible; el número dos actua de 'controller' del titular ministerial, que té un component més polític i té l'as a la màniga d'haver passat per les urnes
La sintonia entre els dos màxims responsables d’Ordenament Territorial no és la millor possible. Torres, més polític, està incòmode. I una vegada acabi la reformulació del programa de Govern que cal redreçar per la crisi de la Covid encara hi pot haver més moviment. Justament, Marquina, juntament amb el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, han estat els encarregats de fer el treball de camp. De passar el projecte demòcrataCCliberal pel sedàs i d’anar podant inversions, despeses. Fonts properes a l’executiu han assegurat que el resultat final, definitiu, pot ser una declaració d’intencions sobre el suport que té el ministre dins de l’executiu.
Dit d’una altra manera: també pot ser una mena de declaració de guerra. En la coalició governamental, una part important de la mateixa té més ben considerat el secretari d’Estat que el ministre. El consideren més rigorós, més format, més en línia del que volen o creuen voler alguns dels màxims dirigents de l’executiu o les formacions que li donen suport més enllà de la connexió Espot-Marquina ja conreada a les aules escolars. Però Jordi Torres és més polític. I juga amb un altre as a la màniga. Ell va passar per les urnes. Ell va guanyar les eleccions via territorial d’Encamp. Caldrà veure, doncs, qui acaba tenint de veritat el comandament d’Ordenament Territorial.
Comentaris (7)