La dona, que passa dels 70 anys, més encara, s’acosta als 80, havia viscut durant més d’una dècada al país. Però ja fa uns anys, més que els que va estar residint aquí hi tot, que en va marxar. Ara, de tant en tant apareix. No se sap massa ben bé com ni perquè. Sol explicar que ve en taxi. I segurament arriba així al país. En bata d’estar per casa. No li calen grans mudes. Els darrers temps, com avui mateix, es planta pels entorns de l’església de Sant Pere Màrtir. I pidola. A alguns una moneda, a d’altres un entrepà. Ho saben prou bé alguns dels establiments de restauració, dels bars, que hi ha a la zona.
Aquesta tarda se l’ha passat a la plaça. Fins que al final, algú que no ha tingut ‘tanta compassió’ com altres, s’ha decidit a trucar a la policia. I després és el de sempre. Arriba la patrulla. Identifica la persona, mira de fer quatre gestions, quatre diligències, i s’intenta convèncer la persona en qüestió, la dona de la bata i de l’almoina en aquest cas, que no pot fer el que està fent i que, si us plau per favor, deposi la seva actitud i se’n torni cap a casa. Que se l’acompanya cap a casa. No és la primera vegada. I els veïns de la zona temen que no serà tampoc l’última.
De fet, han explicat alguns dels comerciants de l’entorn de la plaça escaldenca, en més d’una ocasió ha entrat en algun bar de l’indret i ha demanat un entrepà assegurant que el mossèn ja passaria a pagar el compte. Al mossèn de torn li ha encolomat més d’una comanda, d’una petició, perquè no han estat ni un ni dos, tampoc centenars, els que van caure de quatre potes a la trampa. I el mossèn, és clar, no tenia notícies de la dona de la bata i l’amoïna. Avui, pobra o no, malalta o no, s’ha anotat un nou foragitament al seu expedient. És la trista realitat.
Comentaris (3)