Diaques ‘andorrans’

Dos seminaristes originaris de Filipines i Colòmbia, Alejandro Vargas i Jerrick Banzuela, residents al Principat tot i que ara estudien a Lleida i Madrid assoleixen el que seria el primer grau de capellà

Decidir entrar al seminari, en aquests temps que corren, suposadament ja és un primer pas per acabar convertint-se, algun dia, en sacerdots. En religiosos. Ordenar-se de diaca quan s’és seminarista esdevé un compromís més ferm encara cap a la carrera de capellà. I aquest és el compromís que han assolit dos residents que han estat vinculats a parròquies del Principat malgrat que ara s’han distanciat una mica. Sobretot, per motius d’estudis. Alejandro Vargas i Jerrick Banzuela acaben de rebre l’ordenació diaconal.

El primer és originari de Colòmbia. El segon, de Filipines. Alejandro ha estat vinculat a la parròquia de Santa Eulàlia d’Encamp. I hi torna, o té la idea de tornar-hi, durant les vacances d’estiu. Perquè ara per ara els seus estudis de Dret canònic el mantenen durant el curs escolar a Madrid. Jerrick, a banda de la formació eclesiàstica, fa música al Conservatori de Lleida. Al Principat hi té vivint i treballant la germana que durant la celebració de l’ordenació de diaca li va portar l’estola i la dalmàtica que se li va imposar. Banzuela ha estat durant sis anys l’organista de la parròquia de Sant Julià i Sant Germà.

Tots dos estant una mica desconnectats del Principat per les formacions respectives que segueixen. Però no pas del bisbat d’Urgell al qual estan plenament incardinats. De fet, tant l’un com l’altre parlen un perfecte català i estan d’allò més integrats en la cultura catalano-andorrano. “Coi, que porten ja molts anys aquí”, remarca una de les moltes persones que els coneixen i que dissabte van ser a la basílica-santuari del Sant Crist de Balaguer, on es va fer l’ordenació diaconal. Tot un ritus, ja se sap com van aquestes coses.

Vargas i Banzuela després de la seva ordenació.
Vargas i Banzuela després de la seva ordenació.

L’arquebisbe Joan-Enric Vives es va encarregar de dirigir la celebració acompanyat per una ‘muntanya’ de religiosos de la diòcesi. I no hi van faltar representants eclesials de Madrid, on està ara exercint Vargas. La cerimònia va seguir el protocol per a l’ocasió, amb una missa solemne i sentida especialment per als dos nous diaques. Que si la promesa, que si la imposició de mans, que si el revestiment amb els elements tradicionals d’un pre-capellà… Vives, en la seva homilia, va recordar a Alejandro i Jerrick que són uns “escollits” de Déu per ajudar el poble i els pobres. I els va demanar un compromís “total”.

Acompanyats de familiars i amics, un bon grapat vinguts d’Andorra, els dos nous diaques van participar en la celebració de l’eucaristia -van donar la comunió, per exemple- i dels cants que la van amenitzar. De fet, la missa fou solemnitzada per la Coral filipina de Barcelona, amb la qual té vincles qui ha estat organista de Sant Julià durant tants anys. Acabada la celebració eucarística, Vargas i Banzuela, ja ordenats, es van adreçar als fidels amb un petit parlament emocionat i molt sentit en record de totes aquelles persones que els han ajudat en el camí vocacional, i amb un agraïment especial als formadors i companys d’estudi i sacerdots i parròquies on ara són.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending