Bielsa, com Carrión, haurien de comparèixer a Madrid el 7 de febrer. Les explicacions del primer, que conserva -o almenys conservava el 2018- documentació cabdal sobre l’activitat d’Orfund a l’Àfrica poden ser cabdals per treure l’entrellat de les pràctiques del conglomerat fonedor andorrà a Costa d’Ivori i a Libèria, els dos països en què ell, Bielsa, va treballar per compte d’Orfund. Bielsa va ser l’home que va traslladar alguns lingots d’or fins a l’aeroport de Barcelona perquè Jordi Cinca, llavors soci de l’empresa alhora que director general, els portés cap a Andorra.
Samarra, en el marc de la querella que va presentar al seu dia contra Cinca i que no va anar enlloc, va proposar Bielsa com a testimoni. El Tribunal de Corts va considerar que no calia. Però l’ex-treballador d’Orfund, que encara ara manté que l’empresa li va quedar a deure la liquidació quan el va despatxar, va oferir un tastet de tot el que sabia durant un judici, el febrer del 2018, en un jutjat de primera instància de Barcelona que va enjudiciar una demanda que Cinca va interposar per defensar el seu honor arran del llibre ‘Diamantes sucios’, que explicava les aventures i desventures d’Orfund.
Per a Luis Bielsa, si Manuel Terrén -que va ser qui el va fitxar per l’aventura africana perquè tots dos es coneixien de Barcelona quan el primer regentava tot un seguit de bars i de locals d’oci nocturn- era el gerent d’Orfund a l’Àfrica, i el representant legal de les seves filials a Costa d’Ivori i Libèria, Cinca era “el suprem”
Els tribunals espanyols van descartar que el llibre hagués vulnerat l’honor de qui llavors era ministre de Finances al Principat. Però va permetre descobrir que Bielsa havia estat collant Cinca quan ja treballava a Crèdit Andorrà per tal que li pagués els 500.000 euros que suposadament li havien quedat a deure quan Orfund va abaixar la persiana. Llavors, es va saber que Cinca havia posat en coneixement de la fiscalia les coaccions i xantatges que suposadament li proferia Bielsa. Però, sobretot, va permetre conèixer alguns els tripijocs que Orfund i els seus dirigents van fer a l’Àfrica.
Per a Luis Bielsa, si Manuel Terrén -que va ser qui el va fitxar per l’aventura africana perquè tots dos es coneixien de Barcelona quan el primer regentava tot un seguit de bars i de locals d’oci nocturn- era el gerent d’Orfund a l’Àfrica, i el representant legal de les seves filials a Costa d’Ivori i Libèria, Cinca era “el suprem”. Qui ho controlava tot i qui de tant en tant es deixava veure per l’Àfrica -l’ex-ministre va assegurar llavors que amb prou feina hi havia anat un parell de cops.
Bielsa no va dubtar a assegurar el jutjat barceloní que Orfund era una tapadora o que les mines de Libèria d’on suposadament es feia l’extracció de diamants eren “nefastes”. Com el negoci del grup, que tenia a Libèria empreses com DiAndorra o Blue Stone. Els diamants que s’exportaven cap a Europa eren comprats en un despatx de Monròvia, on tot sovint apareixien militars oferint les seves pedres precioses. Pedres sorgides, suposadament, dels saquejos d’una guerra a la qual contribuïen amb aquelles compres.
En fi, Bielsa és un home clau. Aparentment. I l’Audiència espanyola, a diferència del Tribunal de Corts, sí que el vol escoltar. És un dels quatre testimonis citats per l’òrgan jurisdiccional espanyol que ha decidit reobrir la investigació en relació a Orfund. Formalment, ha acceptat una querella contra el citat Manuel Terrén, ex-resident a Andorra que va ser l’home d’Orfund a l’Àfrica i mà dreta de Cinca. L’home dels negocis de coll blanc. El de la feina de camp era Bielsa, citats per al 7 de febrer juntament amb Joan Samarra, Josep Lluís Buch i Ramón (sí, Ramón) Terrén.
Comentaris (12)