Es troben desterrats de casa per obra i gràcia del toluè, una cola de contacte industrial que es pot emprar en exteriors i en espais de molta ventilació, però que, explica la parella, en cap cas es pot utilitzar a l’interior d’un habitatge. I encara sort que no hi ha menors, perquè sinó la situació podria ser molt pitjor. El cas ha arribat fins i tot a la Batllia, a través d’un procediment especial establert fa poc en matèria civil. Però ni així. El procés hauria de ser tractat amb urgència (demanda d’obra nova i adopció de mesures urgents) però ja se sap que la Justícia, si vol, quan vol, s’agafa les coses amb la calma.
La causa s’havia de resoldre aparentment la setmana passada. Hi havia fixada data per a judici. Però el batlle que porta la causa va posposar ‘sine die’ la vista. I no hi ha manera. “Tenim dret a poder viure al nostre habitatge i, de facto, ens ho estan impedint”. Entre altres coses perquè les actes emeses per sengles inspeccions elaborades per responsables dels departaments d’Indústria i Salut han acabat per concloure que en les condicions que presentava l’habitatge a nivells de toxicitat, el pis és inevitable.
Lamenta la parella, resident en un quart pis de l’edifici La Devesa a la carretera d’Engolasters d’Escaldes, que les tres parts participants en la reforma de l’habitatge veí -la constructora, l’aparellador i el propietari, un metge que també està demandant per filtrar dades d’un pacient a un tercer i del tracte del qual es queixen enormement- han fet cas omís a les exigències d’Indústria d’adoptar mesures per pal·liar l’efecte contaminant. Lluny d’això, la reforma ha seguit i s’ha tapat -es va tapar, de fet- tan ràpid com es va poder la paret on s’havia aplicat -a sobre malament segons l’informe del departament governamental- la cola tòxica.
6.001 EUROS
I com que no es van fer bé les coses -i d’aquí en gran part la sanció de 6.001 euros imposada per l’administració-, la situació no s’ha resolt. Encara ara, la cola emana vapor a través dels espais per als endolls. La toxicitat va arribar a ser més del doble del rang establert com a tòxic per les normatives europees, segons un peritatge de part encarregat per la parella afectada. “Ens diuen que no saben què fer perquè és el primer cop que s’hi troben. Fins i tot quan vam haver d’anar al metge ens van dir que no hi havia cap protocol” d’atenció específica.
“Ens diuen que no saben què fer perquè és el primer cop que s’hi troben. Fins i tot quan vam haver d’anar al metge ens van dir que no hi havia cap protocol” d’atenció específica
I és que, sí, la parella ha hagut d’acudir al metge i, encara el Manel, manté un seguiment pel pneumòleg. Es medica. Li ha quedat, per ara, una afectació bronquial. El ministeri de Salut, a qui també es va demanar la seva intersecció, no ha emès cap dictamen ni res que se li assembli. Van passar la pilota a Indústria -que va deixar clar que hi havia afectació en la salut de les persones- i per la resta el cas “està a gabinet jurídic; el dia que els gabinets jurídics comencin a respondre no ens ho atraparem”, explica sorneguera la parella en el tercer hotel en què fan estada.
I és que tampoc l’asseguradora, la seva, que és la mateixa que té també la constructora, s’ha fet l’orni. Sí, hi ha oberta una incidència per sinistre, però mentre no s’estableixin formalment responsabilitats, doncs res de res. I les altres parts, el propietari-metge, l’aparellador, el constructor, al·leguen que la parella ha marxat de casa perquè ha volgut. O que el que no volia era haver de suportar els efectes de les obres. La reforma ha continuat -si s’ordenés desfer la paret on es va aplicar el toluè suposaria una despesa molt més elevada que quan ho va demanar Indústria- i ara els promotors de la mateixa consideren que la petició dels veïns afectats per la substància tòxica ja no té raó de ser.
Però la Virgínia i el Manel asseguren que els afectes del tòxic encara es deixen notar. Sí que l’impacte s’ha reduït. Però no pas per poder fer vida al pis amb normalitat. Altres veïns o fins i tot el jurista que els porta el cas, ho hauria constatat en primera persona. Només d’obrir la porta de l’habitatge la bafarada es deixa sentir. També la roba, que van a buscar de tant en tant, continua impregnada d’aquella fortíssima olor entre resina i dissolvent.
“Ara ja és una cosa d’humanitat. Una demanda humanitària. Ens estan impedint l’accés al nostre habitatge i la Justícia no fa res. Estem desesperats”
Les obres de reforma es van iniciar el novembre passat. El 25 de febrer es va fer l’aplicació de la cola. I el següent cap de setmana, absorbint sense saber-ho en respirar aquell vapor emanava el toluè van acabar com borratxos. Amb el cap donant-los voltes. Dos dies després van avisar els bombers, que després d’obligar algun representant de la propietat del pis en obres a personar-se a lloc, van constatar el tuf. Van recomanar una ventilació ben feta. Encara pocs dies després els metges van començar a constatar els efectes en la salut i el primer dia de març van deixar el pis pensant que seria per un parell de dies. Perquè des del 2 de març que Indústria que va actuar va exigir accions dels promotors de les obres per aturar l'afectació que s'estava produint. Però res de res.
“Ara ja és una cosa d’humanitat. Una demanda humanitària. Ens estan impedint l’accés al nostre habitatge i la Justícia no fa res. I excepte Indústria, l’administració tampoc actua com deuria. És cert que els hotels on hem pogut anar -pagant-s’ho de la seva butxaca, negociant preus, i havent de deixar lliure l’habitació els dies que es preveien d’afluència com per Setmana Santa- s’han portat molt bé. Però com a casa no s’està enlloc. I cada dia que passa és molt greu per a nosaltres. Estem desesperats."
Comentaris (14)