La sorpresa la van donar des de Patrimoni Cultural aquest dijous, en anunciar que tot i que la campanya d’excavació havia acabat al juliol, els darrers dies s’hi han fet un parell d’operacions que han donat fruits. D’entrada, l’aparició d‘un pal de fusta amb 5.000 anys d’història. “És excepcional”, afirma Font, que detalla que perquè la fusta pugui conservar-se durant tant de temps, necessita ambients molt concrets. I aquí, a alta muntanya, a 2.300 metres d’altitud, en un ambient humit, s’han complert les necessitats. “El forat de pal és de 90 centímetres de fondària, quan acostumen a ser de 35 o 40, per tant, a partir de 70 centímetres arribem al nivell freàtic i apareix l’aigua”. Això ha fet que els últims 20 centímetres del pal estiguessin dins de l’aigua i el tros de fusta ha tingut humitat constant, “com si estigués submergit”. “És extraordinari, no passa mai”, afirma l’arqueòleg, que concreta que a l’entorn, l’únic lloc conegut amb restes en similar estat és l’Estany de Banyoles. S’hi té localitzat un poblat neolític d’on s’han extret pals sencers i elements de fusta com culleres.
La recerca de les restes de fusta no va ser casual. El 2019, quan es van fer els primers sondejos al voltant del túmul, ja es va valorar tota la seqüència històrica de les capes i per tant, s’era conscient que hi havia una fase anterior a la construcció del túmul. Per tant, aquest any, a més d’excavar la cambra, hi havia l’objectiu d’actuar en una o dues zones de la fase anterior. I ha donat resultat. “Hi ha quatre forats, tots en línia, però només un és tan profund. Els altres són més petits, més normals, i segurament n’hi ha més”, apunta. I això què els diu? Com cal interpretar-ho? Si se sumen les dades obtingudes i l’absència de dades en altres casos, diuen que el pal troba no està relacionat amb una estructura de cabana perquè no hi ha elements de coberta o les parets, que habitualment es feien amb branques, pedres i fang. Tampoc hi ha evidències de ceràmiques, ni restes materials o llars de foc que es trobarien en un lloc d’hàbitat, malgrat que “el Cubil tampoc és un lloc adequat per a l’hàbitat, ja que no hi ha curs d’aigua i és un lloc molt obert i ventat”.
Per tant, analitzant el forat de pal, sabent que el tronc era “enorme d’alçada” i per tant, va requerir un esforç constructiu considerable, i veient que a sobre s’hi va acabar construint el túmul, la conclusió és clara: “és un lloc cerimonial”. Aquesta és “la gran rellevància de la troballa”, perquè això significa que en una fase anterior ja hi havia un espai cerimonial, sagrat, i que 500 anys després “hi van veure quelcom que ara desconeixem que justifica la construcció del dolmen”.
A tot això cal sumar-hi, també, l’excavació parcial d’un petit túmul situat a pocs metres del dolmen gran, que segons les primeres anàlisis radiocarbòniques es dataria d’entre els segles II i I aC. A l’interior de moment tampoc hi ha aparegut res, “però la construcció és evident que existeix” i tot plegat ens diu que tot aquest cercle es construeix “com un element commemoratiu, no podem interpretar res més. Identifiquen el dolmen i 2.000 anys després i en record dels avantpassats es construeix aquest altre monument més petit”. Tres generacions d’elements funeraris en un mateix espai.
Segons Font, la pervivència d’aquest espai sagrat i cerimonial durant 3.000 anys és “ultra singular, un fet extraordinari, no en conec cap altre cas a l’Alt Pirineu”, si bé a nivell antropològic deixa clar que és habitual: “hi ha moltes esglésies romàniques construïdes a sobre o al costat de dolmens”.
I amb tots aquests resultats a la mà, què toca? “Seguirem estudiant al laboratori i al despatx, és una idea que ja hem parlat amb l’equip tècnic, però també amb el comú d’Encamp i amb Patrimoni Cultural de seguir treballant amb la ruta dels orris, de la qual forma part aquest espai”, exposa. Durant els propers mesos s’haurà d’establir el calendari d’intervencions dels pròxims anys perquè “hi ha prou indicis i referents per continuar la recerca. Hi ha voluntat tècnica i institucional”.
I és que aquesta ruta dels orris és la finalitat última de les actuacions que fa 12 anys que es duen a terme: “fem recerca per generar coneixement i poder-lo transmetre a la societat”, per això s’han posat en valor ja alguns dels orris, com el d’Encenrera o el d’Emportona, i al Cubil es farà el mateix. De fet, una de les actuacions prevista és poder posar al seu lloc la llosa de la coberta perquè es pugui identificar millor l’estructura. Pel que fa al segon túmul també s’ha conservat el perímetre de la zona excavada per poder recuperar-lo. En tot cas es tracta d’un jaciment molt extens on de moment només s’ha agafat una petita mostra d’entre 30 i 50 metres quadrats. Per tant, hi ha feina per fer i sorpreses per descobrir, “segur”.
ESTANY FORCAT
Aquesta setmana, a més, també s’ha acabat la campanya d’excavació de l’orri d’Estany Forcat, on s’han detectat estructures més modernes, una munyidera i una cabana de l’edat moderna, entre els segles XVI-XIX, si bé també hi ha restes anteriors. “Tot just ho hem començat a destapar i segur que és una zona productiva”, explica. De moment s’hi ha localitzat un gran fornal que s’ha delimitat però encara no se sap a què estava dedicat, un interrogant que probablement es pugui resoldre l’any que ve. “Segur que és quelcom força singular perquè és un tipus d’estructura que no és habitual. Sabem que no és una carbonera ni tampoc un forn de metalls, per tant, no sabem què s’hi produïa”.
En tot cas, per si algú en tenia dubtes, el que queda clar és que es va veient que l’alta muntanya estava molt més explotada i ocupada del que es podia pensar. “Hi havia una ocupació constant, amb múltiples tipus de produccions i amb coses simultànies”, exposa Font, perquè hi ha “restes i estructures per tot arreu”. Molt probablement un hàbitat de pastors des de 3.000 anys abans de Crist, amb restes també de l’edat de bronze, restes romanes singulars amb recerca d’or a prop de Pessons, restes dels segles XII i XIII a l’estany Forcat i cabanes de pastors a partir del segle XIV que van estar ocupades fins als anys 60 del segle XX. Un territori que permet traçar la cronologia dels avantpassats del les valls des de la prehistòria fins a l’actualitat. No creuen que val la pena donar-ho a conèixer?
Vídeo de l’extracció del pal de fusta: Govern d’Andorra
Comentaris