El cor de Sergi Mas a prova de bomba

La Xarranca alça el teló als actes d’homenatge a un dels artistes més prolífics, destacats i multidisciplinars el país amb el passi del documental realitzat pel net del creador i una tertúlia entre els amics que han pujat a l’escenari o s’han quedat a la platea del Centre de Congressos

Quan finalment li han permès agafar la paraula, Sergi Mas ha vingut a dir que amb tantes emocions a flor de pell, tants sentiments dringant a mansalva, el seu sistema cardíac no necessitava aquest dissabte la pastilleta de cada dia. “No sé com us tornaré aquesta vostra simpatia”, ha asseverat un dels artistes més prolífics, destacats i multidisciplinars del Principat. I és que “a l’hora de parlar seriosament, no en sé”.

Els seus amics han procurat prou que Mas, pintor, dibuixant, escultor i tantes i tantes altres coses, no prengués la paraula fins que hagués rebut els elogis pertinents. Fins que aquells que li volien dir alguna cosa o agrair-li algun gest, el que fos, ho haguessin pogut fer. El Centre de Congressos d’Andorra la Vella ha estat aquest migdia l’escenari del punt de partida de les tres jornades que engloba l’homenatge dissenyat per La Xarranca al seu president honorífic ara que fa 91 anys. Un homenatge per fer-li saber l’estima de molts dels creadors del país i per, així resa en els fulletons de l’efemèride, reconèixer Sergi Mas “com a artista clau de la cultura andorrana”.

Es vol acostar la trajectòria d’aquest gran home menut a les noves generacions. I que, coneixent-lo, es puguin inspirar per fer les seves pròpies creacions, ara que Mas ja ha fet una bona part del seu camí vital. “És emprenyador veure que la corda s’acaba”, ha dit l’artista, que ha recordat com a un dels moments més recordats de la seva vida -“un dels dies de la meva vida que més m’ha marcat”, ha dit exactament- aquella jornada compartida amb l’arquitecte Alfons Valdés, un dels amics que han pujat dalt l’escenari, amb el filòsof Raimon Panikkar.

Sergi Mas durant la tertúlia amb un fragment del cartell anunciador del seu homenatge darrere.
Sergi Mas durant la tertúlia amb un fragment del cartell anunciador del seu homenatge darrere. Toni Solanelles

Potser a Panikkar, que exerciria de conferenciant al seu dia a Ordino, “no el va entendre ni Déu”, igual com “no sap ni ‘quisqui’ perquè existeix l’art” però existeix. I hi ha artistes, molts, la majoria, creadors, que tenen obra bona, boníssima, i obra dolenta, dolentíssima. I tot sovint la pitjor, ha vingut a dir Mas, és la que més els ha servit per poder menjar. Perquè l’artista també necessita els euros per poder tirar la vida endavant i, de vegades, cal fer allò que no es voldria o no caldria o no deuria perquè qui ha de posar els diners a la butxaca vol allò i no una altra cosa.

Sergi Mas, que ha renegat de Madrid per no permetre que un bon amant d’Andorra com Salvador Espriu no pogués obtenir el premi Nobel de literatura -en cas contrari “un altre gall cantaria”- i també ha ressaltat l’estima de Miquel Martí i Pol o Agustí Bartra pel Principat, ha reconegut que “sentir la vostra veu és difícil de pair” i que “és una sort viure amb gent com vosaltres i unes muntanyes com les nostres”.

I la “gent com vosaltres” eren Lluïsa Casas, Manel Gibert, Casimir Arajol, Myriam Grau, Txema Díaz-Torrent o Alfons Valdés, els sis amics molt amics de Sergi Mas que han agraït les tardes passades amb el mestre, el “geni” manllevat el terme emprat per Díaz-Torrent, des de dalt de l’escenari i mentre anaven pujant-hi i prenent la paraula que els cedia Aurora Baena. I a la platea, amb la ministra de Cultura, Sílvia Riva, a les primeres files, un altre grapat d’amics que tampoc no han perdut l’oportunitat de donar les gràcies a Mas, Sergi. Tot plegat just després de l’emissió del documental realitzat pel seu nét Hèctor i abans que continuïn els nous capítols de l’homenatge xarranquer.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending