Un estudi recent de KPMG posa l’alerta pel creixement de les entrades de tabac falsificat que ha experimentat França. Les dades s’han fet públiques ara, però avaluen les xifres hagudes durant l’any passat, després d’una lleugera recuperació passat l’epicentre de la pandèmia. El treball analitza el consum de tabac a tota la Unió Europea, a Gran Bretanya, Noruega i Suïssa. I entre els països de procedència del tabac que es consumeix a França, Andorra no hi apareix per res. Més encara, a tot estirar s’aglutina en el grup dels ‘altres’, que sumats tots queden lluny dels principals punts de procedència del producte tabaquer que s’acaba fumant per la ciutadania francesa.
Fins al 15,4% del tabac que es va consumir a França l’any passat procedia de falsificacions, que tenen un origen incert però que en cap cas es pot vincular a Andorra. Aquesta circumstància és clara. Com clar és també que per ‘nacionalitats’, la procedència principal del tabac que aprovisiona el mercat francès, falsificacions a banda, és d’Espanya. I a certa distància ja s’hi situen Luxemburg i Bèlgica. Si en lloc de mirar d’on entra al mercat francès el tabac, es mira cap a on surt el tabac manufacturat a França es veurà que els quatre principals destins són Suïssa. Alemanya, Holanda i Bèlgica. Però les sortides són ínfimes. Irrellevants. Més insignificants que allò que pot arribar a França des d’Andorra que ha passat a ser irrisori.
ESPANYA COLLA
Més enllà del preocupant ascens de les falsificacions de tabac -i KPMG remarca en el seu estudi la forta irrupció d’aquesta tipologia de producte especialment al 2021-, si el contraban, si les entrades il·lícites de tabac a França des d’Andorra han passat a ser poc menys que simbòliques és degut al pes, sobretot al sud francès, és clar, que han assumit punts estratègics en la geografia fronterera espanyola. El Pertús i Irun són dues portes obertes de tabac cap a França.
I no és pas casualitat. La pròpia administració espanyola, en certa manera, està fomentant aquest increment de venda de tabac cap a França aprofitant el diferencial de preu i que, malgrat ser menor que el d’Andorra, en formar part de la UE no hi ha franquícia limitadora, cosa que sí que succeeix amb el Principat. En fi, que després d’anys i panys sense obrir l’aixeta de noves llicències d’estancs, l’administració de Madrid ha fet una petita inundació de noves autoritzacions en zones limítrofs amb França.
I és que Espanya -com Andorra, que ningú no s’enganyi- necessita ingressos. I ha vist en el tabac i el mercat francès l’oportunitat per aconseguir incrementar la recaptació impositiva. I entre una cosa i l’altra, el Principat és cada vegada més insignificant. Tot i que pugui ser per una suposada bona causa.
Comentaris (1)