A primera vista, no sembla res extraordinari, només veus una sala, sense decorats ni personatges de conte. Però en quant et col·loquen les ulleres tot canvia i comença el viatge interactiu. Caminar amb les ulleres fa impressió, perquè tot i trobar-te en un espai buit, tens la sensació que el món virtual t’envolta completament. El cos reacciona de manera intuïtiva, i si al terra veus roques, camines amb compte, com si realment el terra fos rocós, quan en realitat és completament pla.
L’objectiu és anar a buscar a l’àvia, que s’ha perdut a la ciutat dels contes. Ella és la que et va guiant a través de fletxes i boles màgiques, que quan les toques apareix per parlar amb tu.
Tot l’entorn és interactiu i els escenaris estan molt ben encertats, pots passejar pels diversos contes sentint que ets un protagonista més de la història. Els diferents elements que apareixen es poden tocar perquè passin coses, com encendre una espelma, o obrir un camí cap a un nou escenari. L’experiència és col·lectiva, hi poden participar com a màxim 45 persones de forma simultània, i amb les ulleres, veus als altres participants com avatars.
“La part que més m’ha agradat és la part de la catifa d’Aladí on volaves i fa bastanta impressió”, diu l’Adrià Martínez, un dels participants. Tal com explica Marc Colominas, de blit.studio, la tecnologia juga amb la percepció, i en moure l’entorn digital, el teu cervell interpreta que és el teu cos el que s’està movent. Aquesta trampa subtil es efectiva, i aconsegueix que l’experiència sigui més real, ja que el participant sent emocions en fer-la.
L’experiència està pensada tant per residents com per visitants, i s’ofereix en quatre idiomes. A més, també hi poden participar persones amb mobilitat reduïda. Molts solen pensar que això és cosa de nens, però la realitat és que qualsevol persona gaudirà d’aquesta experiència.
És el primer cop que Andorra ofereix una experiència d’aquest tipus. “L’èxit és impressionant”, assegura Colominas, que afegeix que “el públic surt molt content, s’ha fet molt boca-orella, i hi ha gent que ha repetit dues i tres vegades”. La prova, aquest dilluns mateix, quan torns d’unes 15 persones omplien la sala, i en acabar el ‘viatge’ sortien somrient pel que acabaven de viure.
L’experiència es fa molt amena, i el final és sorprenent. Quan el recorregut acaba i et treus les ulleres, ja no veus aquell espai com una sala sense res especial, sinó com el lloc màgic en que durant una estona els contes han deixat de ser ficció.
Comentaris