I és que quan ja havia mostrat degudament la targeta i el dispositiu electrònic havia fet la corresponent verificació, just llavors que buscava lloc per poder fer el trajecte, el xofer es va aixecar i li va ordenar que baixés del bus. Que amb aquells pantalons no podia entrar al bus. En Xavier, que així es diu el pintor, duia els pantalons de feina. “Bruts de pintura, sí, però seca, com tantes altres vegades havia pujat al bus per anar d’un lloc a l’altre.”
El conductor no va atendre a raons. Que no volia prendre el risc que li taqués els seients o, pitjor encara, que pogués embrutar algun altre usuari. I que si no baixava avisaria la policia. En Xavier el va convidar a avisar el cos d’ordre. Però veient que la tensió pujava, va desistir i va abandonar el vehicle. Segons ell, tres altres usuàries van seguir l’exemple en senyal de protesta i li van facilitar el telèfon per si mai volia formalitzar una queixa davant l’empresa concessionària.
Assegura l’usuari ‘expulsat’ que malgrat que ho va intentar, mai no va poder contactar amb la companyia per exposar la seva indignació. I des de la companyia s’ha especificat que hi va haver un malentès amb el número telefònic que havia deixat en la queixa i per això no se’l va poder contactar. Però que se’l contactarà i que se li trametran les disculpes pertinents.
De fet, fonts de l’empresa han explicat que després de la desavinença ocorreguda entre el conductor i l’usuari, el primer va contactar amb la companyia per exposar-los el cas i demanar-los com havia de procedir. I la resposta hauria estat que si els pantalons estaven secs, com era el cas, per molt que estiguessin bruts de pintura, que no hi havia cap inconvenient. Suposadament, es va intentar cercar l’home per convidar-lo altre cop al vehicle però ja era tard.