La història va començar amb una d’aquelles apostes que semblen destinades a quedar-se en una conversa entre amics. Martinho, conegut pels més propers com a ‘Markito’, sempre ha estat un apassionat de l’esport i especialment de les curses de llarga distància. Els seus companys, que coneixien aquesta afició, van desafiar-lo a presentar-se un dia a l’institut corrents des de casa. “Em deien que no tenia ous i vam dir: per què no?”, recorda. Aquella primera aventura, que va decidir gravar amb un amic simplement per conservar-ne el record, va acabar tenint una repercussió inesperada. Sense buscar-ho, havia trobat un format que despertava la curiositat de milers d’usuaris.
Des d’aleshores, la sèrie ‘Dia 1 anant corrents a l’institut amb...’ ha anat creixent fins a incorporar convidats que difícilment s’hauria imaginat quan va començar. L’atleta olímpic Nahuel Carabaña, el corredor de muntanya Samu Ponce o el popular creador de contingut TheGrefg ja s’han calçat les vambes per acompanyar-lo. I la fórmula per aconseguir-ho és més senzilla del que sembla: escriure’ls i proposar-los el repte. “Jo els proposo els reptes, els escric i em contesten. No sé com, però els sembla bona idea”, explica entre rialles.
Especialment il·lusionant va ser la participació de TheGrefg, a qui Martinho i el seu amic Àlex seguien des de petits. De fet, poder córrer algun dia amb ell era un dels somnis que s’havien plantejat quan van començar. El que potser no s’esperaven és que organitzar una sortida amb un ‘youtuber’ tingués un inconvenient tan elemental com haver de matinar. “Als youtubers no els agrada matinar. El mateix Grefg, tot i que és esportista, tampoc”, comenta de forma divertida. Per això, les gravacions amb convidats especials acostumen a quedar reservades per als dissabtes.
Entre setmana, la logística és una altra història. Martinho surt habitualment de la zona del camp de futbol de la FAF a Encamp, on juga l’FC Andorra, i baixa fins a l’Escola Andorrana de batxillerat, a la Margineda. El recorregut habitual ronda els deu quilòmetres, tot i que pot variar segons l’acompanyant. Amb Samu Ponce, per exemple, van arribar a fer-ne gairebé tretze passant per camins de muntanya, on el convidat és un expert. Actualment, el jove acostuma a gravar els dimarts, aprofitant que les classes comencen a les nou i pot sortir cap a dos quarts de vuit, i els dissabtes. Ara també vol incorporar els divendres a la rutina.
L’arribada del fred i la manca de llum, però, amenacen de complicar les gravacions. “L’últim vídeo és tot fosc”, admet. Malgrat això, té clar que vol completar la sèrie aquest curs, encara que hagi de continuar corrents durant les vacances. I si algú es pregunta com s’ho fa per entrar a classe després d’una bona suada, la resposta també està prevista: porta una motxilla amb roba de recanvi i productes d’higiene, una qüestió que ja ha tractat amb la direcció del centre. De fet, assegura que, gràcies a la seva preparació física i al ritme moderat de les sortides, l’esforç no li resulta especialment exigent. “Quan dic que vinc corrents des d’Encamp, la gent es queda flipant, quan realment són deu quilòmetres, no és res, gairebé ni he suat”, afirma amb una naturalitat que no tothom compartiria.
Però darrere de les visualitzacions també hi ha una reflexió que va néixer amb el primer vídeo. Martinho explica que aquella experiència els va fer pensar en tots els infants i joves del món que han de recórrer grans distàncies per poder estudiar, sovint en condicions molt més difícils. “Hi ha moltes persones en diferents països que han de fer això per anar a estudiar, i per camins pitjors”, recorda. Una manera de posar-se, encara que sigui per un dia, a la pell d’aquells per als quals el trajecte fins a l’escola no és cap repte voluntari, sinó una necessitat quotidiana.
PROVAR TOTS ELS ESPORTS POSSIBLES
La passió de Martinho, però, va molt més enllà de córrer fins a l’institut. Practica curses de muntanya, habitualment de distàncies pròximes a la mitja marató, i competeix en voleibol, disciplina en què recentment va formar part de l’equip vencedor de l’Europeu dels Petits Estats. A més, al llarg de la seva vida ha passat pel futbol, la natació, el kungfu, el patinet i fins i tot l’esquí freestyle de competició. “Arribo a casa, faig els deures i després estic tot el dia al carrer fent el que sigui”, resumeix.
Aquesta inquietud també l’ha portat a crear una altra sèrie de vídeos en què prova disciplines esportives de tota mena. Encara que, com ell mateix reconeix, hi ha una petita trampa: “Molts esports que pujo ja els he fet. Dic que els estic provant, però ja els havia practicat”. El seu objectiu és continuar descobrint activitats i aprofitar les possibilitats que ofereix Andorra, des dels esports de muntanya fins a les disciplines més urbanes. Entre els reptes pendents hi ha provar el pònting, mentre que una de les seves il·lusions seria compartir una jornada d’esquí amb Joan Verdú.
També vol continuar ampliant la llista de convidats. En aquest camí destaca l’ajuda que ha rebut del conseller parroquial Nino Marot, que, segons explica, li ha facilitat contactes i oportunitats des dels inicis. Ara manté converses per intentar gravar continguts relacionats amb altres disciplines, com el futbol sala, l’FC Andorra o el MoraBanc. I si pot somiar en gran, té diversos noms de ‘youtubers’ al cap: Willyrex, IlloJuan o Agustín Pereira, creadors que segueix i amb qui li faria especial il·lusió compartir alguna aventura.
Tot i la popularitat creixent dels seus vídeos, Martinho no té pressa per convertir aquesta afició en una professió. Actualment cursa segon de batxillerat científic i, quan acabi, la seva primera opció és estudiar enginyeria elèctrica o electrònica, tot i que el món del cinema també li ha començat a despertar interès. De moment, prefereix continuar experimentant amb la càmera i els reptes esportius sense obsessionar-se amb les xifres. “El meu únic objectiu és poder treure un somriure a aquelles persones que potser tenen un mal dia”, assegura. Explica que, de petit, molts youtubers li havien fet passar bones estones i ara li agradaria poder provocar aquella mateixa sensació en els altres. “M’encanta quan les persones em paren pel carrer”, confessa. No busca, almenys ara com ara, viure de les xarxes. Només continuar fent allò que li agrada, conèixer gent i encomanar una mica de la seva energia.
Comentaris (1)