Un Claror de luxe per donar un nou inici a ‘Els Pastorets’

Dilluns de portes obertes al Centre Cultural Lauredià. Certament, alguns ens preguntem com pot ser que sigui avui si l’equipament ha tingut activitat tot el cap de setmana. “Sembla que ho haguem fet al revés, però estava tot tan ajustat que ho he hem hagut de fer així”, confessava la consellera de Cultura comunal, Teresa Areny, abans de fer la visita amb els mitjans de comunicació -dit sigui de passada, aquest matí no és que hi hagués gaire ningú més descobrint les interioritats d’un Centre Cultural que ha hagut d’esperar gairebé 4 anys per reobrir de forma completa després de l’incendi del novembre del 2022.

El cap de setmana Maria del Mar Bonet, les Anxovetes o el musical ‘El fil invisible’ havien servit per comprovar els canvis. “Hi ha un altre so, una altra llum, una altra manera de viure els espectacles”, confessava Areny. Però anem a pams i descobrim què amaguen les parets, els terres i sobretot, els escenaris de l’equipament. Perquè per exemple, de novetats compartides al Claror i al Rocafort, en trobem algunes, com els tractaments acústics a les parets per reduir la reverberació, col·locació d’altaveus a tot el voltant de les sales per donar sensació d’immersió o la instal·lació d’un llaç inductiu, un camp magnètic que permet als usuaris d’audiòfons connectar-se al so i millorar la qualitat de l’escolta. Dos espais que poden funcionar al mateix temps, completament aïllats i que també disposen d’equipament per retransmetre el so o imatge d’una banda a l’altra.

Però alhora, cada espai té les seves pròpies característiques. A l’auditori Rocafort, el petit -després de la reforma s’ha quedat amb 151 places, alguna menys que abans- també ha renovat il·luminació i passa a disposar d’una cabina tècnica que ocupa l’espai on abans hi havia el projector. S’hi ha fet una nova porta per facilitar l’entrada de persones amb mobilitat reduïda, s’ha canviat la boca de l’escenari per adaptar-la més al teatre i als concerts i es disposa de panells per si es vol fer una actuació més acústica o també una pantalla per fer-hi projeccions.

Però no s’esverin que les projeccions regulars de cinema, de moment, no està previst que tornin. “Hi farem moltes coses i les millores eren una comanda expressa de Promoció Cultural perquè als artistes els agrada molt la sala perquè queda molt recollida però fins ara no la teníem prou equipada tècnicament”, reconeixia la cap del servei, Laura Rogé. Més enllà de la temporada de teatre infantil, però no han volgut revelar més novetats. No obstant, pels nostàlgics del setè art, a tocar de la porta d’accés de l’auditori Claror hi podran veure la primera màquina de cinema que va tenir el Centre Cultural, instal·lada el 1992.

Però no és l’únic element a tenir en compte. Quan tornin al vestíbul d’accés als auditoris, parin atenció, perquè si de cultura es tracta, no hi podia faltar la petjada de Sergi Mas. Hi és de la mà d’una cessió de la família Cerqueda, amb una peça de fusta on s’hi representa una escena de la cuina de la Casa de la Vella. L’espai el complementa una cessió de la família de la joieria Bartumeu dels anys 90. Un antic taulell de la joieria amb peces de ferro on hi ha representats diferents elements del patrimoni cultural del país: “l’anomenen ‘Ferro, art i memòria. L’ànima d’Andorra en l’obra de Nicolau Bartumeu Bitriu’”.

I ara sí, la cirereta del pastís. Un auditori Claror que conserva el marbre de les parets i la fusta coral del terra, però que per la resta poc té a veure amb el que era. Butaques noves -429 places, una vintena menys que abans perquè les localitats són més amples-, acompanyades de taules per si es fan congressos, llum de sala que es converteix en un altre element escènic a tenir en compte -l’infern d’Els Pastorets segurament no haurà sigut mai tant vermell-, capacitat per dividir la sala i deixar-la amb una capacitat de 220 localitats o sis ponts motoritzats a l’escenari que fan molt més fàcil la mobilitats de decorats o el que faci falta.

Tot plegat complementat amb unes cabines de traducció que ara s’han convertit en cabines de gravació i uns camerinos renovats que passen a ser inclusius i un amb format office. A més, s’hi han previst pantalles per poder seguir què passa a l’escenari.

“Ho tenim totalment al dia del que hi ha a nivell europeu”, sentenciava el cap tècnic del Centre Cultural. I és que segurament es faran passos endavant en la programació, perquè ha de tornar la temporada de teatre -a l’octubre, conjuntament amb Andorra la Vella-, ha de tornar l’òpera, espectacles de l’esbart... però per sobre de tot hi han de tornar Els Pastorets. Que sí, que l’espai descobert a fora de Casa Comuna va ser una gran sorpresa, molt bucòlic, molt bonic, però que no podia superar les inclemències meteorològiques. Ara doncs, tothom ja espera el retorn a un teatre de veritat i amb eines del segle XXI. Rogé ha explicat que la voluntat és “una reestrena que marqui un nou inici”. No els han vingut ganes d’hivern i de Nadal?