“25 anys semblen pocs, però en són molts”, assegura un dels presidents que ha tingut el Cineclub de les Valls, Pere Sementé. “Fa 25 anys, no hi havia cap plataforma com ara ni a Andorra teníem cinemes on veure pel·lícules no comercials”, apuntava Pites Roure, que també ha estat presidenta de l’entitat. Aquestes són només algunes de les reflexions que resumeixen la història de l’associació i que dimecres va celebrar la seva efemèride amb la projecció de la pel·lícula Sis dies corrents de Neus Ballús i un col·loqui posterior amb l’actor Pep Sarrà.
Tot va començar entre un grup de companys de feina que compartien la mateixa inquietud pel cinema. Amb l’experiència que van poder veure del cineclub de la Seu d’Urgell i els consells que els hi van donar, van fundar el d’Andorra i es van afiliar a la Federació Catalana de Cineclub que “era la forma més senzilla de poder fer pujar les pel·lícules”, indica Roure, tot recordant que en aquella època no eren DVD i s’havien de fer tràmits a la duana. “Fèiem una programació basada en pel·lícules subtitulades, en versió original, cinema d’autor, etcètera. En definitiva, allò que no arriba a una sala comercial”.
La filosofia no ha variat i, de fet, s’ha anat mantenint al llarg de tots aquests anys. On si s’ha notat aquest pas del temps, és l’activitat que realitza. Sense tots els mitjans que actualment existeixen, qualsevol cosa proposada tenia una àmplia acollida, ja que era una de les escasses opcions d’oci, mentre que actualment, costa més enganxar a la gent i és que aquestes s’han multiplicat i és molt més complicat mobilitzar la gent.
En aquest món del cinema, el cineclub també ha vist com ha nascut el Festival Ull Nu amb el qual col·laboren en una de les projeccions d'ençà que va néixer el certamen o han vist el recorregut artístic de dos actors andorrans de més renom com són Isaak Ferriz o Roger Casamajor i han estrenat el migmetratge del director Josep Guirao, No pronunciarás el nombre de Dios en vano.
Actualment, però la realitat és diferent i que la pandèmia i les obres al teatre comunal d'Andorra la Vella han condicionat el desenvolupament de l'activitat de l'entitat. En aquest sentit, l'actual vicepresidenta, Assun Lluís, ha indicat que durant el confinament van parar la programació i quan van poder reprendre les sessions ho van fer amb limitacions i, les arques de l'entitat s'han vist ressentides -cal recordar que els ingressos de l'entitat provenen de les subvencions de Govern i el Comú d'Andorra la Vella, les quotes dels socis i la recaptació de la taquilla-.
Precisament, les obres al teatre i el trasllat forçós a la sala d'actes del Centre Cultural de la Llacuna tampoc els ha ajudat res. Lluís ha posat en relleu que "no és el lloc apropiat per fer una cessió de cinema i la gent no ha vingut" i, per tant, encara han vist com minvava una de les fonts d'obtenció de diners per desenvolupar les activitats. A aquest fet si suma les ajudes de les administracions, que també són inferiors per la no activitat per la covid, que han provocat que malauradament de gener a març no hagin pogut fer res i fins a final de temporada, juny, estiguin previstes sis pel·lícules. "La voluntat i és, però l'economia no dona", lamenta la vicepresidenta que reconeix que "no sé què passarà en el futur. Ens hem de reunir, però hem de replantejar coses", apuntat ella mateixa. Idees i ganes hi ha, tanmateix, aquestes, com tornar a portar persones per fer col·loquis després de les projeccions per donar un valor afegit a l'activitat, hauran d'esperar i és que primer han de tenir més ingressos per poder continuar duent a terme la seva activitat habitual i que han realitzat des del seu naixement fa 25 anys.
Comentaris