El periodista Jorge Cebrián, meravellat per la vida d’aquest estafador professional i monarca ‘artificial’, va emprendre fa una dècada una investigació documental per poder oferir el relat acreditat, verídic de la vida de Skossyreff. Sense fabulacions, sense llicències irreals. Aquesta investigació ha tingut dos resultats, de fet: un documental i un llibre (una novel·la de no-ficció, que quedi clar, que es publicarà aquest setembre). El documental és, d’alguna manera, el motor del llibre: “Després d’acabar el documental, tenia molt material que vaig haver de deixar fora: documents, fotografies… Històries que no podia encabir al llargmetratge. El llibre és la manera de poder finalitzar l’obra, de poder incloure tot aquest gruix que quedava fora”.
Cebrián, però, va començar la filmació del documental, que s’estrenarà el dia 17 de setembre als cinemes de l’Illa Carlemany, sense preveure que acabaria, també, escrivint ‘L’estafador que va ser rei d’Andorra’ (Anem Editors). “Quan començo a fer el documental, mai penso a fer un llibre. El propòsit apareix durant el procés d’edició, el moment en què m’adono que he de prescindir de molta documentació. I decideixo, doncs, completar-ho amb el llibre”. La fascinació de Cebrián per la vida de Boris I –diu ell mateix– s’entendrà quan es vegi el documental: “Tota la seva vida és extraordinària. Era algú molt intel·ligent, sense escrúpols. I a les dues obres mostro aquesta part negativa. Comences a rascar en la seva biografia i veus que va deixar rastre per centenars d’arxius de tot el món. Té una vida de pel·lícula”. A Cebrián, de fet, encara avui, li arriba informació del personatge. “No hi ha cap cosa rellevant que no surti al documental o al llibre, però Boris I encara pot donar moltes sorpreses. Existeixen centenars d’històries. Va aconseguir sortir en vida de tots els embolics on es ficava”.
El periodista, que ha dedicat “una part important del temps lliure i la vida professional” al personatge, recorda que el descobridor de l’estafador amb ínfules de monarca va ser Morell, però l’obra que li va dedicar l’escriptor està basada en un 90% d’informacions que “són llicències. De manera legítima, es va inventar coses perquè la novel·la funcionés”. Per bastir ‘L’estafador que va ser rei d’Andorra’, Cebrián ha rebuscat en desenes d’arxius i ha parlat amb gent que el va conèixer personalment: “He trobat més informació als arxius perquè ara estan digitalitzats”. Uns 6.000 documents dels quals una mostra significativa –molt material inèdit: fotografies de les seves bodes (dues), cartes personals, certificats del Consell General, fitxes policials, documents que proven la col·laboració nazi…– ha acabat conformant el llibre, la novel·la de no-ficció.
Per a Cebrián, per cert, la vida completa, íntegra de Boris I d’Andorra està recollida al llibre, que “ho resumeix tot”; el documental és cinema, un producte menys tancat, més ‘sui generis’. Skossyreff, per cert, va estar reclòs en presons del Regne Unit, Alemanya, França o Espanya per falsificar txecs, vendre propietats que no eren seves, usurpar diverses identitats, treballar d’espia… “Va entabanar moltíssima gent perquè vivia d’això. Parlava molts idiomes i tenia molts contactes (o se’ls inventava)”.
Comentaris (3)