Cautela per abordar canvis fonamentals i valentia per no defugir-los

La meteorologia ha posat avui el toc especial a la trobada anual dels que van formar part de la comissió constituent. Tots ells estaven citats a les 11.45 hores a la central de FEDA amb la voluntat de poder-hi fer una visita abans de reunir-se per dinar. I minuts abans treballadors de la parapública palejaven i escombraven la neu que ja cobria el terra perquè l’accés no presentés dificultats per a ningú.

Puntuals, tots ells han anat arribant i quan es demanen declaracions, Jaume Bartumeu ho deixa clar: ha de ser el síndic qui parli. Finalment arriba Jordi Farràs, que va presidir el Consell entre el 1992 i el 1993 i després de les salutacions, es posa davant dels micròfons i parla de la Constitució, de l’avortament i de l’acord d’associació.

“No segueixo el dia a dia de la política”, adverteix -ens ho hem de creure?- però assegura que la Constitució ha complert l’objectiu que s’havia fixat. “Sempre hi ha coses a millorar, però per modificar-la en molts capítols fa falta un ampli consens i fins i tot un referèndum”, cosa que ara veu “difícil d’aconseguir”. En tot cas, des del seu punt de vista “no hi ha una necessitat de canvis substancials”.

Jordi Farràs no veu que hi hagi necessitat de fer canvis substancials a la Constitució

Tot i així l’actualitat posa sobre la taula debats que potser tocarien alguns preceptes de la Carta Magna, com la despenalització de l’avortament. Farràs recorda que ja quan es va adoptar la Constitució, “el punt que va fer més debat i va ser l’últim que es va poder cloure perquè era el més aspre”, va ser, justament el que fa referència al dret a la vida. Deixant clar que parla a títol personal es manifesta favorable a la despenalització en els tres supòsits bàsics però reconeix que “vist el plantejament i el canvi de pontificat que hi ha hagut, tinc dubtes molt seriosos que fins i tot una disposició que abraci aquests tres supòsits tingués el beneplàcits”. Per tant, considera que les forces polítiques han de ser conseqüents: “Si volen plantejar això han de plantejar quin model d’Estat volen en el supòsit que deixem de ser un Coprincipat”. És qüestió de “responsabilitat política”, remarca, deixant clar que no serveix l’opció d’aprovar la llei només amb la firma d’un sol Copríncep. “Andorra no se la pot jugar”, avisa, deixant en mans de les forces polítiques que es presentin a les eleccions la recerca del consens necessari per abordar la qüestió.

Ara bé, també afirma que és un tema “que s’ha d’abordar, els temes no val defugir-los”, però cal “presentar a la població els paràmetres que van lligats a un canvi tan radical com aquest”.

I parlant de canvis, com veuen el procés per assolir l’acord d’associació amb la UE? “D’informació n’hi ha hagut, però falta informació més contrastada d’avantatges i inconvenients”, diu, “un estudi seriós” perquè la gent es pugui manifestar “amb un criteri fefaent”. I des del seu punt de vista -deixa clar que no pot parlar per la resta dels seus companys- fa un paral·lelisme amb el procés d’obertura econòmica, “que ens ha portat al creixement que hem vist”.

Considera que si molts ciutadans i polítics haguessin vist les conseqüències d’aquella obertura “haurien procedit d’una altra manera”. Per tant, “molt cautelosos amb quan s’adopten canvis fonamentals”, és “un terreny relliscós i porta conseqüències”.

Fetes les declaracions, ha tocat seguir amb la visita a FEDA. La sala on hi ha els grups de producció ha servit perquè la nova directora general, Sílvia Calvó, els donés la benvinguda i es fessin la foto de grup. Ha estat però el seu predecessor, Albert Moles, qui s’ha ocupat de portar la veu cantant i fer les explicacions pertinents.