Des del 2024 que s’han anat fent actuacions en el marc d’uns fets que es van enverinar de mala manera. Cert és que la situació mèdica va ser greu. Rodrigues va participar en un competició el setembre del 2023 preparatòria d’una vetllada que havia de tenir lloc a Andorra a principi de novembre d’aquell any i que li havia de servir per fer del tot el salt al professionalisme. En aquell torneig va quedar commocionat arran d’un KO. Aparentment no va respectar els terminis de descans i recuperació i com tal era el seu desig de ser professional, abans d’hora va començar a entrenar-se per poder participar al WBA Future of Andorra Boxing.
Però durant un dels entrenaments en un gimnàs privat, va tornar a caure commocionat i va entrar en coma, havent-se’l de derivar a un centre català per refer-se de la lesió soferta, producte d’algun cop que va rebre durant l’entrenament i del fet aparent de no haver-se recuperat prou bé del primer ensurt sofert el setembre. En tot cas, en el petit món de la boxa a Andorra hi va haver un gran enrenou. I més enllà de les lesions, missatges de mòbil amunt i avall.
Com s’ha dit, la denúncia policial per lesions va acabar derivant en un suposat cas de coaccions -el boxejador hauria insinuat que se l’havia forçat a entrenar-se o quelcom de similar- però no va avançar com hauria estat la seva pretensió. De fet, ja abans s’havia sancionat l’entrenador, seleccionador i responsable del gimnàs on va caure finalment commocionat el boxejador però aquelles sancions imposades es van deixar sense efecte.
La causa penal va avançar fins que el juny passat, i essent Rodrigues i la seva parella actors civils del cas -és a dir, que es reservaven la possibilitat de demanar una indemnització pecuniària-, el juny passat la Batllia va acordar que no hi havia prou elements per poder dir que efectivament havien existit coaccions. Així, l’esportista va voler recórrer l’arxiu i el Tribunal de Corts li va dir que no estava legitimat per fer-ho. I ara el Tribunal Constitucional li diu el mateix.
I és que Rodrigues va promoure un recurs d’empara, considerant que tenia dret a recórrer contra l’arxiu de la causa. Però els tribunals i ara també el Constitucional li han recordat que ser actor civil dona uns drets, per dir-ho així, que no són els mateixos que si s’hagués constituït en acusació particular. I que va ser ell qui voluntàriament va declinar interposar una querella. Per tant, i si no hi ha cap altre moviment més, és tanca la via penal del denominat ‘cas Fabio’. I aquells malaurats fets s’hauran quedat sense sanció esportiva i sense reprimenda penal.