La FAAD ha commemorat aquesta tarda, a l’Art Hotel, amb la presència de la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, el Dia Nacional del Conveni sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Llongueras assenyala que la redacció de la nova legislació avança “a bon ritme, amb bon clima”. “Estem esperant que s’aprovi la nova llei per desenvolupar un nou reglament que regularà una nova Comissió pel Foment de l’Accessibilitat, que tindrà tasques de foment, però també executives, d’informes. Una nova llei requereix nous reglaments”.
Jacint Risco, president de l’Associació TRANA i advocat especialitzat en discapacitat, ha remarcat que cal fer passos sòlids cap a l’operativitat: “Parlem de drets, però també hem de parlar de fets. Si els drets estan escrits, però no s’apliquen, no serveixen de res”. Risco, a més, ha exposat que l’accessibilitat universal és un benefici per a tothom, per a la societat sencera, que permet “la participació de totes les persones”.
Risco també ha demanat superar la reducció de la discapacitat a una condició únicament física. Cal, per tant, contemplar la discapacitat cognitiva, d’afectació molt diversa: “No tot es redueix a les barreres arquitectòniques”.
Finalment, ha subratllat el dret a la informació i la comunicació del col·lectiu de persones amb discapacitat. “La manca d’accessibilitat és la discriminació més visible”, ha ampliat. Els textos informatius simples, presents en tota mena d’establiments, oficines i locals administratius, en són un exemple, segons Risco: “És important el paper del redactor, però també és fonamental el rol del validador, que ha de ratificar la comprensió clara del text”. La necessària ‘lectura fàcil’.
També s’ha organitzat una taula rodona amb representants de diferents tipus de discapacitats (sensorial, cognitiva, física...). Esther Fernández, representant de les persones amb discapacitat visual, ha exposat amb claredat i certa cruesa quina és la seva realitat: “La societat no és prou accessible. Hem avançat molt, però quan algú que té una discapacitat sensorial no pot desenvolupar-se amb normalitat durant el seu dia a dia, falta alguna cosa”.
“El carrer és un perill constant. Hi ha molts obstacles”, ha afegit Fernández, tancant amb una experiència personal més que apunta a la urgent obligació col·lectiva de la conscienciació: “Jo, que soc una persona una discapacitat adquirida a mig camí [de la vida], vaig veure com bona part del meu entorn s’allunyava, com si tingués una malaltia contagiosa”.
Gerard Veciana, arquitecte i membre de la Comissió pel Foment de l’Accessibilitat, ha recordat quina ha de ser l’envergadura de la nova normativa: “Ens cal una llei ambiciosa, un model útil per a vint anys vista. Tots som diferents. Necessitem aquesta accessibilitat universal”. Miquel Llongueras, d’acord amb aquesta projecció a llarg termini, ha conclòs remarcant el paper “essencial” de l’educació “per conscienciar”. I ha tornat a recordar, finalment, una alerta, un perill: l’aïllament (“cal poder anar als llocs, poder socialitzar”).
Comentaris