La confiança de Rosas es reflecteix en els números. En les darreres setmanes ha signat actuacions decisives: un hat-trick contra el filial del Real Zaragoza (6-0) i dos doblets consecutius, primer en el derbi de Logronyo davant la SD Logroñés (5-0) i aquest cap de setmana al camp del Gernika (1-3). Una ratxa que l’ha situat amb 10 gols al campionat, empatat com a segon màxim golejador del grup amb el seu propi company d’equip, Quique Rivero.
El mateix Rosas admet que el bon moment respon a una combinació de factors, especialment després de superar els problemes físics que l’havien condicionat a l’inici del curs. “La veritat és que em trobo molt bé. Bàsicament, aquestes últimes setmanes són fruit de les condicions físiques. Ja estic recuperat de les lesions que arrossegava i també hi ha la connexió amb els companys. Quan un equip es coneix, es nota molt al camp i tot comença a sortir millor”, explica.
L’UD Logroñés també acompanya amb el seu estil ofensiu. L’equip és el més golejador del grup II, amb 55 gols en 26 jornades, i actualment ocupa la cinquena posició amb 44 punts, dins de les places de play-off d’ascens, tot i que a dotze punts del líder, el Reial Unió (amb qui s’enfronten aquest diumenge a les 17h). Rosas destaca el caràcter atrevit del conjunt: “Som un equip molt ofensiu, ens agrada tenir la pilota i proposar molt a nivell de joc. Generem moltes ocasions, tenim extrems molt desequilibrants i joves, i els migcampistes passadors tenen un nivell superior a la categoria. Això després es nota”.
El davanter també ha pogut tastar l’ambient especial del derbi de Logronyo, on va marcar dos gols el passat 1 de març contra la SD Logroñés. Preguntat per com es viu la rivalitat a la ciutat de La Rioja, Rosas confirma les diferències: “Sí que hi ha bastanta rivalitat. Jo no sabia que es portaven tan malament. Hi va haver alguna que altra pulla abans del partit i una mica de tensió, però al camp hi va haver respecte màxim. Vam sortir amb la nostra intensitat i el resultat va reflectir el nivell de cadascú”, recorda.
A nivell personal, Rosas reconeix que no esperava una ratxa golejadora tan destacada després d’un inici complicat marcat per la recuperació de l’operació i per una fascitis plantar que encara li genera molèsties. “Al principi em va costar bastant tornar al nivell d’abans de l’operació. Després vaig tenir la fascitis plantar que encara arrossego, però la puc tolerar. Ara em sento còmode, em surten les coses i no puc demanar res més”, afirma.
L’objectiu col·lectiu del Logroñés és clar: lluitar per l’ascens. “Aquest club té unes condicions d’una altra categoria, com a mínim de Primera RFEF. L’objectiu és pujar i consolidar-se, però aquesta lliga és molt complicada i al play-off mai se sap què pot passar. Hem d’anar partit a partit”, apunta.
A finals de mes, però, si no hi ha res de nou, Rosas tornarà a concentrar-se amb la selecció andorrana per dos amistosos davant Montenegro i San Marino, un parèntesi que pot interrompre el seu moment golejador amb el club. Tot i això, el davanter ho té clar: “Quan marxes amb la selecció és una llàstima perquè l’equip continua jugant i després pot costar tornar a entrar per la competitivitat. Però representar el país sempre és el millor. Som uns privilegiats i sempre hi ha ganes”, conclou.
Comentaris