Establiments que es dediquen a la confecció tèxtil o a la venda de peces de roba entre les quals ara ja s’hi inclouen les mascaretes, lamenten la competència totalment deslleial que senten tenir amb diverses persones que es dediquen a cosir mascaretes a casa i a vendre-les a tort i a dret. Suposadament sense escrúpols. Sílvia Moral és una de les moltes titulars de comerços que disposen de les autoritzacions pertinents -i paguen els impostos que toquen- per poder vendre mascaretes. ‘The Quilt Corner’, a l’avinguda Sant Antoni de la Massana, és el seu refugi comercial. El cau des del qual aquests dies ha esclatat.
¿Quanta gent pot estar confeccionant mascaretes ‘en negre’? “Molta, massa. És molt difícil de saber”. Però té clar la Sílvia que ara ja no en deixarà passar ni una. Que cas del qual se n’assabenti, cas que denunciarà. Perquè n’està farta. Diu que “hi ha molt merder amb l’intrusisme en general” i, és clar, en temps de Covid i mascaretes, hi ha molt merder amb aquells que han trobat un complement salarial o fins i tot un salari, per dir-ho així, en la confecció de la peça de moda.
“Qualsevol les pot fer a casa i vendre-les a preus mínims sense declarar ni un euro; sense autorització ni autònoms ni impostos ni res de res”
I, quedi clar, molts dels improvisats modistos o modistes, d’aquells que cusen mascaretes a casa, s’ho treballen d’allò més i fan creacions més que notables. Una altra cosa és que, en no tenir autoritzacions, no puguin acreditar, per exemple, uns deguts requisits sanitaris. O, simplement, que estan causant perjudici a d’altres ciutadans que tenen declarat el seu negoci. “Qualsevol les pot fer a casa i vendre-les a preus mínims sense declarar ni un euro.” “Sense autorització ni autònoms ni impostos ni res de res”, rebla la propietària de la casa de l’edredó, per dir-ho d’alguna manera.
La queixa de la Sílvia Moral no és única. Ni entre els comerciants de peces tèxtils ni entre, per exemple, els importadors de material tipus sanitari. O millor encara de mascaretes considerades EPI. En aquest sentit, els ràpids canvis que hi ha hagut els darrers dies per assegurar que els productes que es venien realment tenien els efectes desitjats -de contenció del virus- han obligat els organismes internacionals a haver de fer noves homologacions, deixant ‘fora de joc’ materials que fins fa poques setmanes es venien.
Importadors
Això fa que quedin grans estocs per col·locar i que a Andorra, que aplica normes europees per un efecte simpatia en molts casos, que adopta la normativa però havent-hi en molts casos buits legals, és un dels indrets on enviar mascaretes que en altres llocs han quedat o haurien d’haver quedat obsoletes. Elisabet Caubet es dedica entre altres coses a importar mascaretes “de la classe KN95, FFP2 i N95. Són tres tipus de mascares classificades segons la seva composició, però totes estan en la mateixa classe de protecció epidemiològica”.
Les certificacions de la UE han variat en plena pandèmia i, per tant, cal filar prim amb el fet que els productes adquirits siguin els degudament homologats
Caubet i els seus assessors jurídics denuncien haver localitzat un frau al Principat. “Les irregularitats s'han descobert quan es comercialitzava la mascara marca Jiangsu Clelo, de la classe KN a un preu superior als tres euros i, en el mercat es trobaven mascares de la classe KN95, FFP2 i N95, a preus de menys de dos euros i menys de dos euros i mig. Al demanar per ordre de l'empresa que represento els certificats de qualitat i homologació a Europa, el ministeri ens ha contestat que no poden ser venudes en territori andorrà per manca d'homolgació com a classe KN95 i FFP2”.
Davant d’això, la importadora ha assegurat que tramitarà “les oportunes denúncies al ministri de Comerç i Indústria per a què no es puguin vendre mascares sense certificat de garanties de salut amb la nova normativa entrada en vigor en Europa a partir del 16 d'abril 2020”. En fi, que el ball de màscares és d’allò més intens. Un negoci, sia en blanc o en negre, però que està de moda. Com les peces facials, vaja.
Comentaris (2)