Que la ‘topada’ hauria estat gairebé literal ve pel fet que agents de policia andorrans s’haurien trobat policies catalans degudament equipats -és a dir, que no venien a passar un dia d’esbarjo ni a fer turisme- en territori andorrà i no van entendre massa res. Això ha derivat en un cert malestar en sectors policials, que no entenen com pot ser que no es comuniquin determinades activitats o presència de cossos homòlegs -una coincidència d’aquesta mena podria comportar una mena de ‘crisi institucional’- i, sobretot, que no acaben de digerir que havent-hi policia, policies estrangers s’hagin de formar amb un altre cos.
I més quan, suposadament, s’entrenen d’especialitats que tenen tant els bombers com la policia i consideren, això els sectors policials molestos, que tractant-se de policies d’altres demarcacions, la relació l’haurien de tenir amb els seus homòlegs. Iguals amb iguals, vaja. Més encara, estan convençuts, els sectors policials indignats, que els mossos que han estat fent entrenaments a Andorra s’han allotjat a la caserna mateix dels bombers per passar més desapercebuts. Perquè s’estiguessin al Principat més discretament.
La discreció, en canvi, pels bombers és una altra cosa. En el sentit, indiquen en aquest cas les fonts dels bombers consultades, que és tant sòlida i habitual la relació, que no hi ha res a comunicar i menys encara a difondre de manera pública. Fa més de deu anys que els dos cossos fan intercanvis formatius. I en aquest cas, quan la unitat canina fa alguna pràctica per recercar persones que eventualment poguessin quedar atrapades en allaus nivals, es convida especialistes en la matèria de la policia catalana. I a la inversa, quan els mossos fan pràctiques de recerca de persones en nuclis urbans, són els bombers andorrans els que acudeixen a l’entrenament.
Comentaris (12)