Allò que més mal està fent als grups, que de moment estan dilatant el tràmit parlamentari de la llei via pròrrogues però que sembla que tenen clar que li faran fer marxa enrere a Calvó via esmena, és que al seu dia la ministra els anunciés que el text amb què pretenia modificar la legislació vigent, que autoritza els banders a portar arma llarga en casos excepcionals, havia estat consensuat amb totes les parts concernides. I, especialment, amb la Federació de Caça (Facip). La realitat ha demostrat que no havia estat així. Que sí, que es va consensuar un text. O millor dit, una part del text. Però el que la ministra volia ‘colar’ des de feia temps, els caçadors se l’haurien trobat quan el projecte de llei ja estava a Casa de la Vall.
La titular ministerial assegurava tenir l'aval dels caçadors per la modificació legal, però els consellers generals han sabut ara sense embuts i sense dubtes que Calvó només havia pactat una part del text, el que fa referència a l’aplicació d’un procediment sancionador simplificat
O això és el que asseguren fonts parlamentàries i també del ministeri que tutela Calvó, on els departaments no sempre van tant ben avinguts com podria semblar. De fet, ni entre els banders no hi ha pas un consens sobre la necessitat d’anar armats. Més encara, molts dels integrants del cos preferirien no haver de dur mai cap arma. La ministra, al seu dia, va deixar clar que no és que es volgués armar els agents faunístics i forestals. Però que sí que es volia tenir el marc legal apunt per si calia.
Però renoi quan els caçadors han vist la soga al coll, per dir-ho d'alguna manera... No poden ni fer-se la més mínima idea que els seus controladors duguin una pistola al cinturó. Ara, s’ha dit, la llei preveu la possessió de l’arma llarga i en casos excepcionals. És a dir, escopeta, per exemple, en el moment de fer l’acompanyament dels caçadors en alguns moments concrets que fixa els plans de caça. La proposta de modificació -és a dir, el projecte de llei impulsat per Calvó- d’un dels articles que es preveu retocar fa saltar els termes llarga i excepcional i així s’obria la via al port de l’arma curta.
Els grups parlamentaris han sabut ara, o els ha quedar clar ara, que la ministra no havia consensuat res amb els caçadors. I Calvó treu fum pels queixals en sentir-se, en certa manera, contra les cordes. I sabent que els propis grups de la majoria, fins i tot DA en solitari si cal, li esmenaran el text per tornar-li a posar el terme llarga, vet-ho aquí, allí on el projecte legislatiu governamental l'havia tret. De fet, hi ha parlamentaris que no acaben d’entendre l’obsessió, per dir-ho d’alguna manera, l’obcecació de la ministra en voler permetre als banders el port de la pistola.
Fonts ministerials, no vinculada als millors amics dels agents rurals, quedi clar, asseguren que qui més interès potser podrien arribar a tenir amb el port d’arma serien els caps d’unitat del cos, que passarien a cobrar un complement de responsabilitat, de perillositat, o com se li vulgui dir. La majoria dels banders en tenen prou i de sobra amb l’escopeta, i encara creuen que s’estan donant massa prerrogatives en certes batudes. O així ho entenen els caçadors, que entenen que a voltes cacen més els banders que ells mateixos.
La ministra treu foc pels queixals en sentir-se, en certa manera, contra les cordes, i sabent que els propis grups de la majoria, fins i tot DA en solitari si cal, li esmenaran el text per tornar-li a posar el terme 'llarga'
Sia com vulgui, els consellers generals han sabut ara sense embuts i sense dubtes que la ministra de Medi Ambient només havia pactat una part del text, el que fa referència a l’aplicació d’un procediment sancionador simplificat o abreujat per a les sancions lleis o menys greus. Si l’infractor mostra el seu acord i no presenta cap al·legació es beneficia d’una rebaixa del 40% de la multa. Si no està d’acord amb el plec de càrrecs, segueix el tràmit ordinari.
Això és el que s’hauria consensuat entre els diversos agents intervinents. Els propis banders, els caçadors representats pels responsables de la Facip… i és que inicialment no es pretenia donar l’opció de poder seguir amb el procediment ordinari si el presumpte infractor no estava d’acord amb allò que se li atribuïa. Però mai s’hauria parlat d’introduir definitivament la qüestió de l’arma. A veure, mai mai, tampoc. Que fa temps que la qüestió es remena.
Però el que no s’hauria fet seria consensuar el text introducció de la potestat de dur arma inclosa. I heus aquí quan li arriba el mal de cap a la titular de Medi Ambient. Tant que al setembre té tots els números que no passi la revàlida -si es confirma l'esmena que ara els grups tenen sobre la taula- i li pot esclatar el canvi que pretenia als morros. Vaja, que el tret li pot acabar sortint per la culata i les repercussions de la desautorització ara mateix no són evidents. L’arma, llarga o curta, és, ara per ara, de doble tall. I quin tall!
Comentaris (7)