Arcades lusitanes

(AMB VÍDEO) La plaça Guillemó es converteix per desè any en O Feirao portuguès, l’activitat amb què el Grup de Folklore Casa de Portugal tanca el curs encara que no la feina: prepara un reguitzell d’actes per celebrar els seus trenta anys

La ‘música pimba’ no deixa de sonar sota la plaça Guillemó. Històrics conqueridors, els portuguesos s’han fet seves aquest diumenge les Arcades d’Andorra la Vella, que han convertit en un mercat tradicional. O Feirao. Per aquí una ració de ‘patanisca’ per allà un got de ‘vinho verde’. I encara si sobre gana, es pot matar amb una ‘nata’ o un ‘bolo’ d’ingredients i gustos diversos. És el desè any de la fira. És un matí de festa abillats amb els vestits tradicionals i entonant melodies populars. Per ballar, és cert, el llosat de la plaça no és el millor aliat dels esclops dels dansaires. Per això que no els sorprengui veure balladors descalços. Per agafar-se millor a la terra. La terra, en aquest cas, d’acollida. 

Ja se sap que els portuguesos són molt de casa seva. Però també d’integrar-se allà on van i d’exportar-hi les seves arrels per arrelar-s’hi com ningú. O Feirao és la cloenda de les activitats que durant tot el curs ha realitzat el Grup de Folklore Casa de Portugal. Molts d’ells passaran ara una bona part de l’estiu a les seves localitats originàries. La majoria, al nord de Portugal. Molts al tomb de Viana do Castelo. Però segueixen treballant ja en el curs que ve. El grup presidit per José Luis Gonçalves Carvalho, que alhora n’és l’històric director artístic, celebrarà el trentè aniversari. 

Però no cal avançar esdeveniments. Hi haurà sorpreses. Segur. On no n’hi ha hagut ha estat a l’O Feirao. “No cal fer-hi cap novetat. És un format que a la gent li agrada i ja no el toquem. L’únic que pot variar són les verdures i les hortalisses, que depenen de la climatologia.” Per la resta, indica Carvalho, cadascú fa més o menys el de sempre. “I la zona dels animals és una passada. Als més menuts això de poder tenir gallines i conills tan a prop i poder-los tocar” els encanta, destaca el president del grup, que no para quiet. Ara cap aquí, ara cap allà. I quan crida a files és que hi ha torn de ballaruga.

Mentre els dansaires són, també, els ‘dependents’ de les parades, són ‘música pimba’ per megafonia. Però quan és hora de ballar, la música també la canta el propi grup. Acordió, triangle i cordes vocals. I els balladors, a moure l’esquelet. Si el mercat va de 10 del matí a 2 de la tarda, les danses es fan presents a la plaça de les Arcades cada tres quarts d’hora, més o menys. La primera sessió, per dir-ho així, ha tingut la presència de la ministra de Cultura, Mònica Bonell; d’una delegació comunal encapçalada per la cònsol menor, Olalla Losada; i del conseller general socialdemòcrata Pere Baró. Ep! Revelació de Carvalho: “Sempre ha estat molt implicat. És que ell i la seva germana van ballar amb el grup.”

En fi, que ja ho saben. Si són de Portugal, poden integrar-se, evidentment, en qualsevol esbart del país. I si són de qualsevol part del món, també els faran un forat al grup de folklore portuguès. Que per alguna cosa està preparant, en el marc de la celebració dels trenta anys d’entitat, un festival de danses del món. Però no cal fer cap altre ‘spoiler’ més. Avui era dia de fira, de mercat. De menjar-se uns bunyols de bacallà fets amb farina en lloc de patata (i així es transformen amb la ‘patanisca’), de fer un traguet de ‘vinho verde’ o de fer rodar un ‘aru’ a mode de diversió.

El que compta, recorda Gonçalves Carvalho d’allò més satisfet, és “l’ambient de germanor” i que qui vulgui tastar productes de la terra lusitana ho pugui fer. Punt final al curs folklòric o avantsala de les vacances que molts faran a Portugal. Mentrestant, i encara que sigui per un dia, les Arcades són lusitanes.

 

Comentaris

Trending