I és que en un dels tràmits inclosos en el procediment, els representants de Vall Banc van reconèixer que un dels préstecs reclamats no era seu. Però se’l va autoadjudicar. I dels que afirma que no hi ha dubte de la seva titularitat, ho fa al·legant que la resolució de l’AREB pel qual es traspassaven actius de BPA a Vall Banc ho valida tot. Però no hi ha escriptures vàlides que s’hagin posat sobre la taula. Així les coses, una pregunta que es pot fer és: ¿quantes anomalies ha pogut fer l’AREB o Vall Banc o tots dos?
Per ara, cap advocat ha aconseguit que els tribunals forcin l’agència estatal a justificar allò que va passar de BPA a Vall Banc. I això ha obert les portes a Vall Banc a fer de més i de menys. Però un document que obra en el procés contra l’empresari fallit pot canviar una mica les regles de joc i caldrà veure fins on arriba la nova interpretació-decisió de la Batllia una vegada el Superior ha anul·lat la condemna i ha reclamat al tribunal de primera instància que torni a decidir garantint el tràmit d’audiència del defenent.
L’ESCRIT DEL BANC
Un document que pot esdevenir clau el firmava la representació lletrada de Vall Banc el 27 de novembre del 2019. S’hi deia que “els termes que s’apliquen a la cessió d’actius i passius i, especialment, als préstecs cedits del senyor Loan són aquells continguts en la resolució de l’AREB del 21 d’abril del 2016, i en aquests termes són amb els que han estat traspassats els expedients dels clients”. I segueix dient que “en qualsevol cas, en mèrits de la normativa de protecció de dades personals, no pot la meva mandant donar compliment al requeriment en el sentit que es pretén de contrari, o sigui l’aportació de l’esmentada escriptura”.
Recorda també la representació de Vall Banc, que els defensors de Loan sol·licitava els imports pels quals l’entitat bancària “hauria adquirit els esmentats crèdits. En aquest sentit, cal tenir present que l’entitat no els va adquirir per cap preu, sinó que es va tractar d’una cessió d’actius i passius a favor de Vall Banc, la qual fou adquirida per JC Flowers”. El que sí que s’admet des de l’entitat, ja al 2019, abans que es constituís Pleyade, que acabaria assumint els actius ‘tòxics’ del banc, és “donar compliment a la prova sol·licitada per la part defenent” en el sentit que “és un certificat notarial conforme els crèdits del senyor Josep Maria Loan Fité estan continguts als annexos de la resolució de l’AREB” a excepció d’un crèdit concret.
I el crèdit concret “forma part del Fons Real Estats de VB Fons”. “En el seu BPA el va titulitzar i el va cedir a BPA FONS, actual VB Fons, però la gestió del seu cobrament quedava a BPA i, per tant, a Vall Banc, essent aquest el motiu pel qual no surt al detall de préstecs traspassats”. I aquí hi ha la clau de volta de tot plegat. Vall Banc va reclamar com a seu un préstec que reconeix obertament que no ho havia estat. Que era un fons. I mai ningú no ha reclamat en nom del fons. Entre altres coses perquè ja està dissolt.
Caldrà veure ara quina interpretació fa la Batllia una vegada ha de tornar a resoldre. I donant les garanties que pertoquen, en aquest cas, a Loan i els seus arguments de defensa. Com ara que ningú no li pot reclamar a ell el que no és seu. O el que ja se n’ha anat en orris. De moment, la Batllia ha obviat la manca de justificació de la titularitat dels préstecs i ha tirat endavant. Fins que, de moment per ara, el Superior ha parat els peus a la primera instància judicial.
Comentaris