Europa i l’acostament que hi ha de fer Andorra ha estat un dels fils conductors usats pel també Copríncep, que aquest dimarts actuava estrictament com a president de la República. De fet, abans de l’acte de lliurament de les insígnies, que han rebut l’actual cap de Govern, Xavier Espot, dos dels seus antecessors, Jaume Bartumeu i Albert Pintat, l’arquebisbe emèrit i ex-Copríncep Joan-Enric Vives, i l’ex-síndica general Roser Suñé, Macron ha departit una bona estona a soles amb Espot. I segons que ha revelat després el mandatari governamental, el Copríncep i president francès li ha transmès tot el suport i empenta per a l’acord d’associació. Això sí, sense aclarir, suposadament, si finalment la naturalesa jurídica del tractat internacional serà mixt o no mixt.
Clar que per a la política del dia a dia, el contacte Macron-Espot ha estat important. Però per al llarg termini immediat, digue-m’ho així, la jornada estava marcada, és clar, per la condecoració de cinc dels principals dirigents polítics d’aquest segle (i en algun cas, també ja de final del segle passat). De fet, hi ha hagut un desembarcament d’andorranitat a París -els honorats i els seus convidats han aprofitat el viatge per fer algunes visites especials- i més en concret a l’Elisi. Albert Pintat ho tenia clar: “Una festa d’andorranitat.” De fet, Suñé assegurava que els francesos, entesos com els dirigents polítics i els responsables de l’Elisi, sempre són “afectuosos” amb els andorrans. I avui no ha estat menys.
A banda d’un discurs general, Macron, en qualitat en aquesta ocasió de president -certament, sí que en més o menys petit comitè ha lamentat no poder fer el viatge que tenia programat per a aquest final de setmana i ha reiterat el seu desig de poder tornar al Principat en alguns mesos, i ha tornat a sortir la data de la Constitució-, el líder francès ha fet una glossa de cadascun dels presents. Dels honorats, vaja. Perquè de presents n’hi havia molts. Moltíssims. Cada condecorat ha fet la seva ‘carta als reis’ d’invitats. Però també hi havia una bona representació de la classe política actual.
Començant pels síndics generals, Carles Ensenyat i Sandra Codina, seguint per diversos ministres -com ara Conxita Marsol, Imma Tor i Ladis Baró-, completant-ho amb presidents de grups parlamentari -Maria Martisella en lloc de Jordi Jordana pels demòcrates, Carles Naudi per CC, la socialdemòcrata Susanna Vela, el president de Concòrdia, Cerni Escalé, i la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner. Hi havia els ambaixadors actuals de França i d’Espanya a Andorra, els representants dels respectius Coprínceps… i una llarga relació de noms i cognoms. En fi, s’ha dit, un desembarcament andorrà al més alt nivell.
ELS CONDECORATS
Eren cinc els condecorats. Tots amb la legió d’honor. Però en tres graus o nivells diferents. Com a antic cap d’Estat, l’arquebisbe emèrit Joan-Enric Vives ha rebut la condecoració en grau de gran oficial. En relació amb ell, Macron n’ha destacat la seva “devoció i el seu compromís vers Andorra” i ha ressaltat el fet que haguessin compartit prefectura d’Estat. L’ex-Copríncep mitrat s’ha mostrat “molt content i honorat de la distinció que rebo, perquè posa en valor el Principat i les seves institucions. La meva estimació pel Principat, i també per la cultura francesa m’ho fa valorar. És un honor i una joia, compartir-ho amb tants andorrans”.
Espot: “aquesta condecoració més enllà de sentir-me honorat personalment la dec al conjunt de ciutadans i de ciutadanes d’Andorra, que m’han fet confiança en dues conteses electorals, m’han permès ser el seu cap de Govern i és també gràcies a aquest fet que avui el president de la República i Copríncep em condecora”
Xavier Espot, com dos dels seus antecessors en el càrrec de cap de Govern, ha rebut la legió en grau de comandant. El màxim responsable de l’executiu, en declaracions a l’Altaveu, amb posterioritat a l’acte, ha explicat que “aquesta condecoració va més enllà de les persones condecorades i crec que ha estat un acte d’homenatge del president i Copríncep a Andorra en general, perquè al final ha condecorat a cinc persones que han estat responsables institucionals o polítics durant un període molt llarg de la història d’Andorra i ha dedicat molta estona a glossar aquesta evolució de la història d’Andorra, dels progressos que ha fet Andorra, de les millores que s’han fet en tots els àmbits socials, de transparència, d'homologació internacional, d'acostament a Europa, i crec que s’ha d’interpretar d’aquesta manera”.
En relació amb les paraules que li ha dedicat Macron i el que representa per a ell la distinció, Espot ha afirmat que “aquesta condecoració més enllà de sentir-me honorat personalment la dec al conjunt de ciutadans i de ciutadanes d’Andorra, que m’han fet confiança en dues conteses electorals, m’han permès ser el seu cap de Govern i és també gràcies a aquest fet que avui el president de la República i Copríncep em condecora. Per tant, ho entenc i ho interpreto al final com una condecoració que faig extensiva al conjunt de ciutadans i ciutadanes d’Andorra”. En el discurs pronunciat el president francès “explicant la meva trajectòria vital i professional”, Espot ha ressaltat que Macron ha insistit molt “en el fet que s’ha treballat per l’apropament de les relacions entre França i Andorra, l’esforç que es va fer durant el Covid i, sobretot, el procés d’aproximació a Europa, la convicció europea i europeista que caracteritza el meu Govern”.
Qui va ser cap de Govern entre els anys 2009 i 2011, i anteriorment ministre en un executiu d’Òscar Ribas, Jaume Bartumeu, s’ha mostrat molt “emocionat” per la cerimònia. I ha recordat que la condecoració “no és només per a mi si no que n’he de fer partícip a companys i companyes que m’han acompanyat i m’han donat suport ja sigui durant el procés constituent, l’evolució de l’acostament a Europa i en mil i una batalles polítiques”. De fet, Bartumeu ha ressaltat que la glossa feta per Macron sobre la seva persona s’ha iniciat fent una referència de la seva expulsió d’Espanya “durant la dictadura”.
Bartumeu: “No és només per a mi si no que n’he de fer partícip a companys i companyes que m’han acompanyat i m’han donat suport ja sigui durant el procés constituent, l’evolució de l’acostament a Europa i en mil i una batalles polítiques”
L’excap de Govern socialdemòcrata ha posat en relleu el fet que Macron, que ha indicat que “s’estimava molt Andorra i que espera venir en uns mesos”, ha traçat un fil conductor en la glossa dels tres excaps de Govern condecorats aquesta tarda de dimarts. I dit fil conductor ha estat la proximitat tant d’ell com d’Espot o Pintat vers Europa. El president francès ha ressaltat de Bartumeu que va ser el principal valedor de l’acord monetari i “també ha parlat de les meves relacions amb França i l’amistat que m’uneix a François Hollande”.
Bartumeu estava emocionat. Però Albert Pintat no es quedava curt. De “sorpresa agradable” ha qualificat poder tornar a l’Elisi quan ja no hi comptava. “M’ha demostrat que té un servei d’espies o de recerca molt encertat”, ha indicat irònicament l’excap de Govern liberal (2005-2009), que també havia estat anteriorment ministre d’Afers Exteriors. I és que la radiografia que ha fet de la seva persona ha estat “molt íntima”. De fet, a tots els condecorats “ens ha tocat el punt sensible”. Macron ha destacat de Pintat, segons que ha ressaltat aquest darrer, “el sentiment de pàtria” i “ser francòfon també l’importa molt”, ha remarcat el lauredià.
Albert Pintat ha qualificat l’acte de “festa de l’andorranitat”. De fet, ha lloat el bon clima de francoandorranitat que s’ha trobat a l’Elisi, que l’excap de Govern del PLA ha qualificat com “el més alt lloc del Copríncep francès”. I més enllà d’agrair-li a Macron la ràpida reconstrucció de Notre Dame, “que sense ell no hagués estat possible”, li ha sorprès el fet que “amb totes les paelles que té al foc, s’ha mostrat molt tranquil, a banda que parla molt bé”.
A Pintat l’ha sorprès que “amb totes les paelles que té al foc, Macron s’ha mostrat molt tranquil” i Suñé ha agraït el reconeixement a través d’ella de totes “les dones que fan política i als anys i anys que hem anat picant pedra”
Més sencera, per dir-ho així, es mostrava l’ex-sindica general Roser Suñé, que admetia que “quan pugem a França el sentiment sempre és afectuós”. També ex-ministra, diplomàtica, alt càrrec funcionarial, immersa en diverses entitats socials… Suñé ha recordat que durant l’acte s’ha fet “un descriptiu” de cadascun dels condecorats. En el seu cas la legió d’honor en grau de cavaller. O potser hauria de ser, en el seu cas, de ‘cavallera’.
En fi, incís a banda, Suñé, quant a la glossa que li ha pertocat, s’ha quedat en el fet que Macron ha destacat molt, moltíssim, “el fet d’haver treballat tants anys en el món de l’educació i el fet d’haver estat la primera dona síndica”. Per això, ha assegurat la síndica general en la primera legislatura d’Espot com a cap de Govern, “em va agradar” que a través d’ella es fes “un reconeixement a les dones que fan política i als anys i anys que hem anat picant pedra” per poder accedir a llocs que històricament havien estat reservats, només, als homes.
En fi, dones i homes d’Andorra, prenent la Bastilla. Ai, perdó: l’Elisi. I amb cinc legions d’honor a la butxaca. Ja és ben bé allò que diuen, si Macron no va a la muntanya, Andorra desembarca a París.