Una d’aquestes botigues és Divina Fashion. Era un petit establiment de moda que no fa ni dos anys la Maria Ramis va obrir al centre d’Encamp i la gestió del qual compatibilitzava a una altra feina. “Fins al març, m’anava bé”, recorda. Tot va canviar llavors, amb el coronavirus. Quan va poder obrir, tocava prendre decisions.
“En estar treballant, no he pogut acollir-me a cap de les ajudes, més enllà de la reducció del lloguer”, lamenta. I, un cop reoberta la botiga, la sensació és que “aquest any, la roba no serà pas una prioritat per la gent”. Per tant, difícilment els mesos vinents hagués pogut remuntar el vol. “La Covid m’ha fet veure que no la valia la pena continuar”, explica. Per tant, “millor tancar ara que puc fer net, que no més tard amb pèrdues”.
A prop de Divina estava Premsa Dolça, un espai de vende de diaris, pa, pastisseria o llaminadures entre altres productes. Ton Miño la portava juntament amb un treballador des de fa tretze anys. Tradicionalment, els mesos d’estiu, explica, baixava la facturació però durant el curs escolar, en estar estratègicament situada al costat del Prat Gran i prop de tots els col·legis del poble, funcionava força bé. Des del març, tot i estar oberts, “sense tenir els centres educatius oberts, es facturava molt poc”.
Miño admet “pena i ràbia” per haver de posar fi a un projecte que havia impulsat durant tant de temps, però entén que no li queda molta sortida. Veu complicat que les pèrdues dels darrers mesos es puguin compensar en curt termini i, de fet, entén que amb el temps encara podria empitjorar més la situació. Per això ha decidit plegar i, ara, “estic buscant feina per pagar els deutes que m’han quedat”.
També tancarà Sauda, una botiga de moda situada a la plaça Coprínceps. Va començar, fa 55 anys, com un establiment de marroquineria i la seva actual responsable, Júlia Estrada, ha decidit que el camí arriba fins aquí. Admet que la decisió no ve donada pel coronavirus únicament, però que la pandèmia sí que ha estat “l’estocada final”.
Feia anys que “era un patir”, segons apunta, tot recordant que altres circumstàncies, com ara la creació de Vivand, havien suposat ja importants dificultats. “Ja feia un temps que la cosa no anava bé”, comenta. I la Covid-19 ha acabat de rematar-ho. “Ara hi ha els tres mesos d’aturada i veig que, els mesos vinents, no hi haurà gaire negoci”, relata.
Per tant, ha decidit liquidar i tancar. Això suposarà que la dona que l’ajuda des de fa 29 anys també perdi el treball. “Ella es queda sense feina...i jo, sense negoci”, lamenta, tot deixant clar que “em fa molta pena perquè hi guardo molt bons records”.
Són només tres exemples de les conseqüències econòmiques del coronavirus. N’hi ha més. Les altres víctimes de la pandèmia. Projectes, en molts casos, personals que han quedat estroncats per culpa de la Covid.
Comentaris (1)