D’aleta i de sofà, més dans que contra

La primera ha estat l’andorrana Emma Riba amb un solo de dansa contemporània de carrer que planteja una reflexió física i poètica sobre l'arrelament, la identitat i la construcció d'un espai propi. Amb la pedra seca, una butaca i el diàleg amb l’entorn com a elements principals de l’obra, Emma Riba ha interpretat l’obra a l’espai de l’herba de la plaça de les Fontetes en una metàfora corpòria de la duresa que suposa "fer-se un lloc" al món o a la muntanya, connectant amb les preocupacions contemporànies sobre l'espai, l'habitatge, l'exili o la gentrificació de les valls pirinenques.

Ha estat després el torn d’Aleta de la Cia Marc Fernández, una proposta de dansa de carrer i d'arrel que aconsegueix una fita complexa: traduir l'essència física i humana de la tradició castellera a un llenguatge coreogràfic absolutament contemporani. Pes, gravetat, confiança cega i esforç compartit com a elements centrals d’una representació on els cossos es busquen, es trepitgen, es sostenen i s'enfilen amb un virtuosisme tècnic impecable, transmetent de veritat la tensió i el perill contingut que es viu sota una estructura castellera. La coreografia utilitza la noció de col·lectivitat no com un decorat, sinó com una condició indispensable per a la supervivència a la plaça.

Abans, però, ha estat Xixo Luthier i el seu ConTraMús pels carrers del poble de la Massana en els quals música electrònica combinava amb el so dels instruments tradicionals com la buna o la gralla interpretant cançons de la cultura popular ben conegudes. Els tallers també ha obtingut el seu èxit amb les places plenes: D’Spart ha ensenyat als participants a fer-se un clauer d’espardenya amb les cintes de colors que escollien.

Imatges: Contradans