Segons s’ha exposat durant el judici, una sentència de l’octubre del 2016 fixava una pensió de 300 euros mensuals, actualitzable amb l’IPC. Tot i això, els dos primers anys no es va fer cap pagament, i des d’aleshores les aportacions han estat puntuals i sovint derivades d’actuacions del saig. La causa també inclou un delicte d’amenaces no condicionals de mort. Durant la vista s’han analitzat diversos missatges enviats per l’acusat a la seva exparella, alguns dels quals amb contingut explícitament violent, amb frases com “Només deixaràs de molestar quan estiguis morta” o “Aniré a la presó, però ho faré a gust”.
Durant la seva declaració la dona ha explicat que les amenaces -que sovint es produïen també davant del menor- no es limitaven als missatges. “Em perseguia pel carrer i, davant del nen, em deia que em mataria o que anés amb compte perquè s’emportaria al fill”. La por de la mare va arribar a ser tanta, que van estar anys sense anar pel centre d’Andorra la Vella perquè tenien pànic de trobar-se’l. “Em vaig acostumar, però la por no marxava. Necessitava poder sortir al carrer sense por, que és una cosa que hem aconseguit des que sabem que ell no és al país”.
Ara el pare viu a Madrid, i segons explica la mare, el nen no vol tenir cap contacte amb ell i el té bloquejat al telèfon. “Al principi sí que veia al seu pare, però ell no complia amb el règim de visites, o no l’anava a buscar a la guarderia. El nen no volia anar amb el pare, i quan hi era, sovint em trucava plorant que l’anés a buscar”. En més d’una ocasió li havia dit que mataria a la seva mare. L’acusació particular sosté que el menor pateix un trastorn d’estrès posttraumàtic, fins al punt de témer trobar-se el pare pel carrer i que aquest pugui fer mal a la mare.
Davant de tot això, la fiscalia demana una pena complementària de prohibició d’entrar en contacte amb la mare durant un període de 8 anys, que l’acusació particular fa també extensiva al fill. Sol·liciten una pena de 18 mesos de presó condicional, el pagament de la pensió alimentària des del 2016 que ascendeix a 34.000 euros, 6.000 euros de perjudici a la mare, 10.000 euros de perjudici al nen i 550 euros per les despeses del psicòleg del fill. Ressalten que tot i que l’home en tot aquest temps ha estat treballant, mai ha afrontat el pagament de les pensions que havia dictat la Batllia.
La defensa demana l’absolució del seu client assegurant que no era que no volgués pagar, sinó que hi havia elements interns que l’havien frenat. Pel que fa a les amenaces, exposen que la relació amb la mare havia estat molt conflictiva, segons l’home, perquè “ella havia impedit un contacte fluid amb el seu fill. Això ha comportat amb unes manifestacions desafortunades -els missatges-, perquè estava molt dolgut”, ha explicat la defensa, tot ressaltant que no havia complert cap d’elles. Sol·liciten al tribunal que subsidiàriament, si es considera que ha comès algun delicte, es tingui en compte tot el temps que ha passat des dels fets d’autes fins a la vista -6 anys-, i no ha passat res més en aquest temps. A més s’oposen a la prohibició d’entrar en contacte amb el fill, ja que “això trencaria un lligam entre pare i fill”.
Comentaris