Sempre es diu que més val tard que mai, i per això voldria felicitar el cap de Govern per aquesta petita tibada d’orelles que va etzibar als comuns que encara no s’han involucrat per pal·liar els immediats i futurs efectes que ens està deixant el panorama constructiu. Dilluns va exemplificar el model a seguir “escombrant cap a casa” argumentant que en parròquies ‘taronges’ com Ordino, s’han anticipat al problema iniciant plans per revertir, o si més no, reduir l’edificabilitat de la parròquia. Fet que, al seu dia, vaig aplaudir.

El problema és que quan escombres, sempre queda aquella línia de pols que la pala es nega a recollir fins que no li fas tres o quatre passades més, i és evident que aquesta línia metafòrica porta molt temps resistint-se a ser escombrada. Tot i les clares senyals d’alarma que molts portem anys avisant, és obvi que ha sigut l’acció política tant del Govern com dels comuns, o més ben dit, la passivitat política al respecte, la que ens ha dut a l’actual situació de crisi.

“La plataforma ciutadana Participa es va crear amb aquesta idea ja preconcebuda, perquè, com la majoria de ciutadans, ja fa anys que som conscients del que està passant i que la manca de voluntat política només fa que agreujar el problema”

Per tant, és cert que més val tard que mai, però no és menys cert que aquí s’ha anat massa tard, doncs, tal com deia el  cap en declaracions: “És molt fàcil el discurs sobre la sostenibilitat però les paraules se les endú el vent”, però resulta irònic que després de quatre anys de mandat taronja (o partits subordinats a DA), tant a Govern com a la majoria dels comuns, s’arribi ara a aquesta epifania. Aquestes accions que ara se’ns demana als comuns, s’haurien d’haver començat a desenvolupar quan tots els indicadors ja auguraven el que ara està passant.

Serà ben curiós llegir els programes electorals d’aquells qui optaran a la reelecció, on de ben segur, s’ompliran la boca amb la sostenibilitat, amb mil i una mesures per pal·liar els efectes de la construcció, en reordenar els plans d’urbanisme, en restringir l’edificabilitat, etc... Caldrà veure també com excusen el fet de no haver actuat en quatre anys, més enllà de la clàssica cantarella de que s’esperaven als famosos informes de càrrega parroquial per conèixer els límits de cada parròquia. Efectivament, aquests informes ajudaran a ser més concrets respecte a aquests límits, però només donant un cop d’ull al dia a dia de la parròquia, el sentit comú ja hauria d’haver estat suficient per concloure que no es pot seguir amb aquest ritme.

La plataforma ciutadana Participa es va crear amb aquesta idea ja preconcebuda, perquè, com la majoria de ciutadans, ja fa anys que som conscients del que està passant i que la manca de voluntat política només fa que agreujar el problema.

Escombrar cap a casa per exemplificar el que s’ha fet bé? Per suposat, però sense oblidar que en aquesta escombrada s’ha deixat molta pols sense recollir. Tibar les orelles dels altres també està bé, però sense oblidar tots els que hi tenen la seva responsabilitat.

En paraules de Confuci, “el cavaller es culpa a ell mateix, mentre que l’home ordinari culpa als demés”.